MADELEINES

La nostra infantesa va quedant marcada per petits detalls que passen de puntetes quan som petits però que en l'edat adulta ens adonem de com eren d'importants en aquells moments.
Un record inesborrable era les visites esporàdiques que els tiets francesos feien a la família gironina, visites que sempre anaven acompanyades d'un regalet dolç per als nenes: les "madeleines".

Aquesta recepta la vaig descobrir al bloc El monstruo de las galletas, ple de delicadeses com aquesta!

Ingredients:

125 g de mantega
125 g de sucre
125 g de farina
3 ous petits
pela ratllada de llimona

Barregem la mantega a punt de pomada amb el sucre. Hi anem afegint els rovells d'un en un i tot seguit, hi incorporem la farina i la pela de llimona.
Muntem les clares a punt de neu i les afegim a la massa. Omplim els motllos sense arribar a dalt de tot i posem a coure les nostres "madeleines" al forn a 200º durant 10 minuts aproximadament.

Amb aquesta quantitat en surten unes 25 unitats petitones.

ENSAÏMADES

Unes ensaïmades sortint del forn fan diumenge, i si són com aquestes,  tan senzilles, també van bé per al dilluns, el dimarts i la resta de la setmana!

Ingredients:

375 g de farina

2 ous

90 g de sucre

100 ml de llet

20 g de llevat fresc

100 g de llard

sucre fi per empolsar

Preparem una massa mare amb la llet tèbia diluïda amb el llevat i la meitat de la farina. Ho remenem bé, ho tapem amb paper film i ho deixem llevar una estona, entre tres quarts d'hora i una hora, que dobli el seu volum.

Tot seguit, posem la massa mare a la cubeta de la panificadora, connectem el programa 11 (el que amassa i lleva) i hi afegim els ous, el sucre i la resta de la farina. El deixem que vagi amassant durant mitja hora i el parem. Deixem llevar la massa a la mateixa cubeta de la panificadora una hora més.

Traiem la masa i formem un cilindre que anirem tallant a rodanxes. De cada rodanxa en farem un xurro, que untarem amb una mica de llard i enrotllarem en forma d'ensaïmada. 

Tornem a deixar llevar les ensaïmades un quart d'hora més i ja estaran a punt per a enfornar a 200º entre 10 i 15 minuts.

Un cop fredes, les empolsarem amb sucre fi.

Aquesta recepta la vaig trobar al blog de la Marga Per anar fent gana, que està farcit de delícies com aquesta!

XAROP DE SAÜC

les flors del saüc a la primavera

els fruits del saüc a punt de ser recollits al setembre

Aquest any hem provat de fer xarop de saüc a casa i ja l'hem estrenat: l'hem tastat fent companyia a un formatge brie ben cremós, n'hem posat un raig generós al iogurt de cada dia i també l'hem utilitzat per regar un bon gelat!

Per fer-lo he recuperat la recepta que la Carme Bosch, una gran experta en plantes medicinals, ens va proporcionar ja fa uns anys en un curs sobre aquest tema, tot un èxit!

Ingredients:

1 kg de suc de baies de saüc ben madures, de color negre

600 g de sucre

1 got d'aigua

1 llimona

En primer lloc cal remarcar que els fruits del saüc no es poden menjar crus, sempre s'han de cuinar. Hem de triar els que siguin ben madurs i apartar les baies que encara siguin una mica vermelles perquè podrien ser tòxiques.

Rentarem amb aigua els fruits, els escorrerem i els posarem en una olla amb l'aigua uns 5 minuts fins que s'esberlin.

Tot seguit els passarem per un colador xinès. Pesarem el suc obtingut i per cada quilo de fruits, utilitzarem 600 g de sucre. Hi afegirem el suc d'una llimona.

Ho posarem al foc i ho anirem remenant fins que bulli. Ho deixarem coure suaument fins que hagi espesseït una mica, una mitja hora aproximadament.

Cal vigilar que no quedi com el caramel, sinó que tingui una textura més líquida que la mel.

Sabrem que està al punt quan a la superfície apareguin bombolles incolores.

L'envasarem en calent i ja el tindrem a punt per afegir a les infusions, als iogurts, al pa amb mantega i a qualsevol postre que se'ns acudeixi.

També el podrem beure quan arribin els primers refredats, ens alleujarà segur!

un iogurt tenyit amb el xarop de saüc

un gelat amb xarop de saüc

ESPIRALS DE TARDOR

Un pica-pica ben dolç per a acabar un àpat de tardor, per al cafè, per a la sobretaula, o per anar-la fent petar...

Ingredients:

1 làmina de pasta de full rectangular

2 pomes de mida mitjana

3 cullerades de farina d'ametlla

3 cullerades de sucre

3 cullerades d'aigua

1 cullerada de canyella en pols

sucre fi per empolsar

Primerament, passarem les pomes per la picadora, que quedin a bocinets petits.

A part, prepararem una salsa dolça amb el sucre, la farina d'ametlla i la canyella en pols tot barrejant-les en un bol.

Repartirem la poma picada al damunt de la làmina de la pasta de full i la cargolarem com si fos un braç de gitano. A continuació, la tallarem a rodelles i les disposarem en una safata de forn folrada amb paper sulfuritzat. Finalment, omplirem el centre de les pastes amb la salsa dolça de l'ametlla, el sucre i la canyella.

Les courem al forn a 200º entre 15 i 20 minuts, fins que quedin rossetes.

Un cop fredes, les empolsarem amb sucre fi.

Amb una làmina de pasta de full del Lidl, que a casa ens agrada molt, surten entre 16 i 20 espirals, depèn de la mida que ens convingui.

VICHYSOISSE DE POMA

Una recepta de tardor de La cuina que no amoïna de la Mireia Carbó, amb les pomes acabades de collir de l'arbre i unes flors de romaní per donar alegria a la sopeta!

Ingredients:

4 pomes

3 porros

un bon raig d'oli

mig litre de llet

mig litre d'aigua

sal 

unes quantes flors de romaní

Pelem les pomes, en traiem el cor i les tallem a daus. Netegem els porros i els tallem a rodelles. 

Posem un bon raig d'oli en una olla i hi sofregim lleugerament les pomes i els porros. Ho salem.

A continuació, hi aboquem la llet i l'aigua i ho tapem, deixant que bulli a foc mitjà. Al cap d'uns 20 minuts, quan ja sigui cuit, ho passem pel túrmix.

Ho servim quan s'hagi refredat i empolsem la crema amb unes flors de romaní.