Fa un parell de caps de setmana que en les nostres sortides als boscos propers ens hem concentrat a buscar una de les flors que més ens agrada trobar: les violetes.
No sé si serà el seu color o la seva aroma tan particular, però quan trobem una clapa d'aquesta meravella boscana, inevitablement se'ns escapa un somriure. Un any més, tornem a descobrir-les, ben amagadetes, al costat d'un petit rec d'aigua. I com cada primavera, les anem recollint amb molt de compte, vigilant atentament que no ens emportem cap fada del bosc endormiscada enmig de les mates...
Em van venir uns desitjos irrefrenables de preparar la gelea de violetes quan la vaig descobrir a la web de la cuinera de La calèndula, Iolanda Bustos: no us perdeu el seu video!
Ingredients:
maduixes
unes gotes de llimona
Per a la gelea de violetes:
1 l d'aigua
500 g de sucre
3 o 4 grapats de violetes congelades
2 pomes
el suc de mitja llimona
Cal congelar les violetes un cop les hem recollides del bosc per tal que quan les barregem amb l'aigua, ens quedi de color lila.
Així doncs, les traurem del congelador i les deixarem en remull un parell o tres d'hores.
Tot seguit les posarem dins d'una olla amb l'aigua que hauran tenyit, juntament amb el suc de llimona i les pomes, sense pelar i tallades en quatre trossos, amb les llavors i tot.
Ho posarem a bullir fins que el líquid quedi reduït a la meitat.
A continuació, ho colarem tot i ho tornarem a posar al foc entre 10 i 15 minuts, fins que ens agradi la textura, que ja no sigui líquida.
Abocarem la gelea en pots de vidre, si és que en volem conservar fins que torni a arribar la primavera. Deixarem que es refredin del tot. Es pot fer al vespre i esperar fins l'endemà. Tot seguit els esterilitzarem al bany maria durant 30 minuts.
Per amanir les maduixes, les haurem tallat a làmines i les haurem deixat un parell d'hores amb unes gotes de llimona.
Barrejarem la gelea amb les maduixes i ja ho tindrem a punt!
Hacía tiempo que no pasaba, es que el tiempo vuela ¿como estais?, yo no he visto violetas por aquí cuando voy de excursión, la jalea me encantan para el postre que has preparado. Y mi pregunta es ¿podré hacerla también con las flores del jazmín? tengo una mata llena, me gustaría tener tiempo antes de que se pasen para probar. Un besazo.
ResponEliminaHola María! Yo creo que puedes hacerla también con el jazmín, será muy aromática. Sólo tienes que estar segura de que a la planta no le hayan echado ninguna sustancia química, ya me contarás!
EliminaM'he quedat enamorada... quina meravella, tan delicat, i tan bo!!!! petons
ResponEliminaQuina cosa més xula! M'imagino el sabor, és que ha de ser fabulós! A veure si la tasto algun dia!
ResponEliminaMolts petonets!
quina recepta tan curiosa! i té molt bona pinta! ara quan reculli violetes, que a mi també m'agraden, me les miraré d'una altra manera...!
ResponEliminaPer cert que m'agrada el new look del bloc, feia dies que no us visitava...
Una recepta, que te que estar boníssima, pero la meva pregunta es.
ResponEliminaPer fer les galees de flors, de on les treieu?
A on es poder trobar?....
Petons
Ei, Isabel, nosaltres anem a buscar les flors als boscos del voltant, i algunes les tinc plantades a casa com ara calèndules o caputxines que viuen molt fàcilment. De tota manera, hi ha empreses que comercialitzen flors per a cuinar. El que s'ha d'estar segur és que no se les hagi tractat amb cap substància química.
EliminaSi les vols recollir tu mateixa, va bé fer-ho l'endemà d'un dia que hagi plogut, seran ben netes. I també cal agafar-les quan estiguin ben seques, que no tinguin ni mica de rosada, o sigui que a mig matí és una bona hora.
Si necessites més informació, el meu correu és bronsi@ya.com
Una abraçada!
Una idea maravillosa.
ResponEliminaMe encantan los dos ingredientes.
Besos.
Mèncanta el color d'aquestes flors, així convertides en gelea i barrejada amb les maduixes ha de ser una delicia.
ResponEliminaPetons.
M'encanta la Iolanda Bistos, és genial!
ResponEliminaA la Rouredea (una masia de Vic dels meus pares) es fan moltes violetes, així que m'apunto la recepta ;)
oh, quina conserva més bona! A veure si m'animo a fer-la... la vaig tastar una vegada i les violetes em van semblar molt delicades en gelea. Petons
ResponEliminaEstic enamorada d´aquesta flor, moltes gracies per la recepta, a veure si les trobo pels voltans del meu poble, ets una crak!!! petons!!!!!!
ResponEliminaT'ha quedat molt be.
ResponEliminaFelicitats!!!
aquesta gelea es veu deliciosa... en prenc nota!!
ResponEliminaNo he cuinat mai amb flors... Deuen ser molt bones, aquestes postres!
ResponEliminaMarta
Una jalea fantastica, debe quedar muy suave y delicada...me encanta.
ResponEliminaBesets.
Sera cuestió d'anar al bosc el pròxim cap de setmana, una recepta fantàstica. Petons.
ResponEliminaBoníssim, la aposta de la Iolanda per el món de la flor i els fruits que dona el bosc és fantàstica. I la teva posada en escena de la gelea també :)
ResponEliminaHola guapa tu
ResponEliminanena que original no coneixia pas aquesta recepta, quin color més maco
mil petonets Susanna
Que imagen tan bonita, esa del agua teñida de violeta. Que suerte poder encontrar estas flores silvestres, yo nunca las he visto paseando por el bosque, la jalea tiene que ser una auténtica maravilla.
ResponEliminaBicos
Esto tengo que probarlo....se ve delicioso, fino y delicado....tendre que buscar violetas organicas!!.....te felicito......Abrazotes, Marcela
ResponElimina