MAGDALENES DE NOVEMBRE

Aquestes són unes magdalenes amb sabor tardorenc. Ratafia, panses i pomes, la combinació del mes de novembre!

Ingredients:

2 ous

150 g de sucre

200 ml d'oli

200 ml de llet

300 g de farina amb llevat incorporat

1 poma

un grapat de panses

un bon raig de ratafia

Es posen les panses en remull amb ratafia una mitja horeta. Mentre, es talla la poma a quadradets.

Es barregen els ous amb el sucre amb el batedor de mà. S'hi van afegint la llet, l'oli i la farina a intervals.

S'hi incorpora la poma i també les panses amb el raig de ratafia on les hem remullat.

Es va posant la massa dins les càpsules de les magdalenes tot omplint-les  una mica més de la meitat de la seva capacitat.

S'empolsen amb sucre i es couen a 200º durant uns 20 minuts.

GALETES DE TARONJA I XOCOLATA

A mi la pluja em fa venir gana... de galetes, què vols fer-hi! 

I tot sentint l'aigua com baixa (i la que baixarà!), he pensat que estaria bé endolcir una mica aquests dies tan aigualits!

Ingredients:

120 g de mantega

100 g de gotes de xocolata negra

80 g de pela de taronja confitada

250 g de farina

1 sobre de llevat en pols tipus Royal

80 g de sucre

1 ou

un pols de sucre de vainilla

un pols de sal

unes quantes gotes d'aigua de tarongina

Es posa la farina, el Royal, els dos tipus de sucre i la sal en un bol. S'hi afegeix l'ou i es barreja tot amb els dits. A continuació s'hi posa la mantega tallada a trossets i l'aigua de tarongina. Es fa una massa i, finalment, s'hi disposen les gotes de xocolata i la taronja confitada tallada petita. 

Es forma una bola, es tapa el bol i es deixa reposar una horeta a la nevera.

Un cop passat aquest temps, es van fent boletes amb la massa, s'aixafen una mica i es van col·locant sobre una plata de forn folrada amb paper sulfuritzat.

Es couen al forn a 200º entre 10 i 15 minuts, tot vigilant que no es cremin, més aviat han de quedar tovetes perquè ja s'acabaran de coure fora del forn.

Aprofito aquesta entrada per dir que la Roser, del bloc Trifàsic de Baileys sorteja una panera de Nadal per als qui aquest any ni tan sols l'ensumarem, apunteu-vos!

GUISAT DE PATATES I ALBERGÍNIES

  

Aquest és un guisat que a casa fem durant l'hivern. És un guisat sense "tall", tan sols cuinat amb patates i verdures. El toc que li dóna la farigola és definitiu, em retorna a la infantesa, a les sopes que  ens preparava l'àvia quan el fred a les cases era fred de debò!

Ingredients:

5 patates grosses

2 albergínies

1 ceba

2 tomàquets madurs

un pols de flors o d'herbes de farigola

1 bitxo o pebrotet picant

sal i pebre

Es tallen les patates a trossos regulars i les albergínies, a daus.
Es comença sofregint la ceba tallada a làmines en una cassola de fang. Quan comença a quedar rosseta, s'hi afegeixen les patates i les albergínies. Es remena tot plegat una mica i al cap d'un parell o tres minuts, s'hi posen els tomàquets a trossets i el bitxo. Se sala i s'empebra al gust i es deixa coure tot plegat entre 20 i 30 minuts a foc ben baix, fins que el guisat sigui ben cuit.
S'haurà d'anar vigilant per si calgués afegir-hi una mica d'aigua.
Finalment, s'empolsa amb la farigola i es deixa reposar 5 minuts més abans de servir.

Aquesta és la segona proposta per al concurs que organitza Valira a través del Blog de cuina de la Dolorss. Segur que els tappers aniran ben plens de bones menges aquest hivern!

BACALLÀ AMB CROSTA

Quan penso com ens costava menjar bacallà quan érem petits...

Com que a casa nostra la mare només en posava a taula durant l'època de la quaresma, la relació directa que s'establia entre el bacallà i el concepte de prohibició provocava que el bacallà se'ns encallés a la boca, no hi havia manera d'empassar-nos-el amb alegria.

El cas és que ara, que ja ens hem acostumat a menjar bacallà sense que l'entorn religiós ens condicioni, és un dels aliments que més ens agraden a la nostra cuina.

Com canvien els gustos, a mesura que passen els anys, i com han canviat les circumstàncies sortosament!

Ingredients:

4 trossos hermosos de morro de bacallà dessalat

6 grans d'all

un grapat de fulles de julivert

100 ml de vi blanc

1 culleradeta de pebre vermell

2 cullerades de pa ratllat

1 cullerada de farina

sal, pebre i oli

S'enfarinen els trossos de bacallà i es fregeixen en una paella amb oli. S'escorren bé i es disposen en una safata de forn. En el mateix oli, s'hi fregeixen la meitat dels grans d'all tallats a làmines i s'hi afegeix el pebre vermell. Quan ja van enrossint s'hi aboca el vi blanc i es deixa que redueixi una mica.

Finalment s'hi posa el julivert i la resta de grans d'alls, tot tallat  ben petit, i barrejat amb el pa ratllat.

Es va repartint aquesta pasta per sobre el bacallà i es cou tot plegat al forn uns 10 minuts aproximadament.

Amb aquesta recepta participo en el concurs de Valira que consisteix en preparar una recepta d'hivern per posar en el tapper i que s'organitza des del Blog de cuina de la Dolorss.

Segur que hi haurà un munt de receptes que tots podrem aprofitar d'allò més!

MANDONGUILLES AMB ALBERGÍNIES

A casa aquestes mandonguilles volen, i això que no són fetes amb carn de pollastre!

Ingredients:

250 g de carn picada de porc

250 g de carn picada de vedella

1 ou

2 cullerades de pa ratllat

un raig de llet

2 albergínies

1 ceba

2 tomàquets

un raig de vi blanc

farina

oli, sal i pebre

Es preparen les mandonguilles amb els dos tipus de carn, l'ou, el pa ratllat i un raig de llet. S'amaneix la barreja amb sal i pebre. Es formen les boles de carn i es passen per farina. Tot seguit es fregeixen en una cassola amb oli. Es retiren i es reserven.

En una paella a part, es fregeixen les albergínies tallades a tires. Es retiren, s'escorren bé i es reserven.

En el mateix oli on hem cuit les mandonguilles, s'hi sofregeix una ceba tallada petita. Quan comença a agafar color, s'hi aboca un raig de vi blanc i es deixa reduir. Tot seguit, s'hi disposen els tomàquets ratllats. Quan ja gairebé no queda suc, s'hi afegeixen les mandonguilles i es cobreixen amb aigua. Un cop la salsa ha quedat força espessa, s'hi posen les albergínies i es rectifica de sal. Es deixa que tot plegat faci xup-xup uns minuts més.

Aquesta recepta tan sucosa la vaig trobar al llibre de Miquel Sen i Joan Viñoly La cuina catalana, comarca a comarca, un llibre que per a mi és un tresor!