Al pati de l'avi la marialluïsa perfuma tots els racons. Ens agrada recollir-ne les fulles i deixar-les assecar per gaudir de la seva essència els dies de fred de l'hivern. Però per no haver d'esperar tant, vam fer una infusió amb llet i així, en va sortir una crema suau, amb el sabor de llimona tan propi d'aquesta planta.
Ingredients:
2 rovells d'ou
80 g de sucre
1 cullerada gran de Maizena
250 ml de llet
un ramet de marialluïsa
Es fa una infusió amb la llet i les fulles de marialluïsa, escalfant la llet al foc i deixant-la reposar unes quantes hores. Un cop la llet ha agafat l'aroma de les herbes, es cola i es reserva. En un cassó s'hi posen els rovells i el sucre i es barregen bé. S'hi afegeix la Maizena i tot seguit s'hi aboca la llet. Es remena que quedi tot ben unit i es posa al foc sense parar de remenar. Quan arrenca el bull, es retira la crema i es posa en gots. Un cop freda, es decora amb fruites del bosc i alguna fulla de marialluïsa.
Ostres, m'encanta l'aroma de la marialluisa, m'imagino que la cremeta ha de ser boníssima!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Ostras qué rica se ve, no sabía que se podía utilizar para postres, qué buenos recuerdos me trae, mi abuela materna en Barcelona tenía un montón de plantitas de estas y me encanta el olor. Gracias por tu receta me la llevo. besitos ...
ResponEliminaMe encanta la infusión de hierbaluisa.... así que esta crema debió quedar genial.
ResponEliminaBesos
mmmmm, debe estar de vicio
ResponEliminaCom sempre has fet una delicadesa d'una cosa que ja ho és. L'olor de la maria lluïsa em recorda la terrassa dels meus pares. Sempre hi havia un test amb aquesta herba. L'haurem de probar!una abraçada.
ResponEliminaquina bona idea nena! ha d'estar molt i molt bona!!! petonets
ResponEliminaI jo que em pensava que la Marialluisa només era per beure!
ResponEliminaM'agrada molt aquesta crema i la faig moltes vegades,pèro així,amb marialluisa crec que és encara més deliciosa!
ResponEliminaNo me la puc perdre, també tinc Marialluïssa
ResponEliminaQué bona, la de temps que fà que no prenc Marialluïsa, tè que ser molt bo per desprès d'un àpat una mica consistent.
ResponEliminaPetons.
me suena,pero nunca he olido esa hierba,porque es una hierba,no?
ResponEliminaMe encanta la hierba luisa su sabor y su olor...
ResponEliminaTu crema muy buena.
Un saludito
Que buena estara,con lo que me gustan las infusiones de hierba Luisa....
ResponEliminaBesets.
Hola!!
ResponEliminaSegurament un dels millors aromes de les plantes medicinals. M'encanta una infusió amb una miqueta de llimona i mel. Però amb una cremeta .. és LO MÁS!!! Quin profit li treus a les plantes i les flors. Petonets
Ostres que bona, casualment ahir a la meva veïna em va donar un ramet de Mª lluisa.
ResponEliminapetons
I el cas és que jo ara mateix no sé quin aroma té la marialluisa... sí sí, ja se que no hauria de ser... però... :)
ResponEliminaJa mirarè d'arreglar-ho!
aquest gotet t'ha quedat de meravella...
ResponEliminaUna abraçada
L'altre dia vam estar al restaurant Ca l'Esteve i en Xesco, el chef de la casa, ens va donar una branqueta de Maria Lluïsa del seu hort. Pensava fer-ne una infusió però m'acabes de donar una idea perfecte per fer-ne un plat ben original!
ResponEliminaPetons!
Anna
Em sembla una idea fabulosa. M' encant la maria lluisa, fa una olor fantàstica!
ResponEliminaMª Àngels, t'estàs convertint en la Iolanda Bustos 2!! ;) jeje Bromes a part, em sembla una idea genial i boníssima!!
ResponEliminaPetons!
que curiós, els meus avis també tenen maria lluisa, i la infusió realment m'encanta!! però una crema no ho havia pensat mai. La faré tan bon punt hagi anat a buscar les fulles seques de casa els meus avis!! ja et diré què m'ha semblat!! petonetss
ResponElimina