dissabte, 16 d’abril del 2011

XAPATES


Aquestes xapates estan a punt de convertir-se en el nostre pa de cada dia a casa meva. Les vaig veure al blog de l'Eva de Ma petite boulangerie i no parem de fer-les i de menjar-les, com no pot ser d'altra manera! 


Ingredients:

350 ml d'aigua
50 ml d'oli
10 g de sal
450 g de farina
50 g de farina de sègol
7 g de llevat fresc

Es posen els ingredients a la panificadora seguint l'ordre de la recepta. Es connecta el programa 11 (el que amassa i lleva) durant 20 minuts. Tot seguit s'aboca la massa en un bol gran i es guarda a la nevera tota la nit. L'endemà es va tallant la massa, que haurà doblat el seu volum, i es formen les peces de la mida que desitgem. Es van col·locant en una plata de forn que haurem folrat amb paper sulfuritzat. Es deixen llevar entre 30 i 45 minuts més. S'empolsen amb farina i es couen entre 15 i 20 minuts a uns 190º.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

28 comentaris:

  1. Glòria16 d’abril del 2011, a les 22:21

    Ja es veu que hi teniu la mà trencada!. Us han quedat perfectes!

    ResponElimina
  2. LA COCINERA DE BETULO17 d’abril del 2011, a les 0:05

    Jo també les veig perfectes, fan molt de goig.
    Petons.

    ResponElimina
  3. mercè17 d’abril del 2011, a les 0:55

    Quina traça noia...jo tot just hi estic entrant en això del pa i m'agrada però necessito rodatge!Els teus pans tenen un aspecte de mà que en sap...A reveure!

    ResponElimina
  4. Joaquina17 d’abril del 2011, a les 9:06

    Perfectes xapates, que bones, mai n´he fet, agafo la recepta i m´animo. Bon diumenge, petons.

    ResponElimina
  5. Gent jove pa tou17 d’abril del 2011, a les 9:18

    Quins xapates!!! Us han queda't fantàstics...

    ResponElimina
  6. Anònim17 d’abril del 2011, a les 10:28

    Quina monada!! Els provarem de fer que tenen una pinta fantàstica!
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  7. starbase17 d’abril del 2011, a les 10:35

    Tenen raó la Glòria i la cuinera betuliana: us surten de nota!! :O

    ResponElimina
  8. señorita mandarina17 d’abril del 2011, a les 12:38

    esto es pan de chapata en pequeñito no

    ResponElimina
  9. Federica Simoni17 d’abril del 2011, a les 13:26

    mmmmmmmmmmmmm...che buono!!!!!baci e buona domenica!!!!

    ResponElimina
  10. Ana Sevilla17 d’abril del 2011, a les 13:56

    PERFECTASSS, LAS CHAPATITAS TE QUEDARON CLAVADAS, HIJA, BESITOS

    ResponElimina
  11. No tot són postres17 d’abril del 2011, a les 15:36

    Que maques us queden! És nota que ja hi teniu força pràctica.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. ANNAFS17 d’abril del 2011, a les 18:21

    Fa molts dies que no faig pa i ja en tinc mono, però és que tinc tan poc temps... a veure si m' hi poso amb aquestes xapates tan bones.

    ResponElimina
  13. Maria Pilar-COCINICA17 d’abril del 2011, a les 18:26

    Que bien te han quedado, parece propiamente de panadería de lujo.

    Feliz semana

    ResponElimina
  14. La cuina de la Isabel17 d’abril del 2011, a les 23:36

    Quina pinta de xapatetes.
    Al final em tindre que comprar la panificadora.
    Guardam una......
    Petonets

    ResponElimina
  15. Anònim18 d’abril del 2011, a les 12:29

    Nena, quines xapates més boniques et queden! No hauràs anat a la fleca de la cantonada? perquè són perfectes! Ui, li tinc unes ganes a arreplegar una panificadora!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  16. La cuina de l'Eri18 d’abril del 2011, a les 13:55

    Hola,
    No m'estranya que no paris de preparar-les!! A la foto es veuen molt bé la pinta que tenen!!! Petonets

    ResponElimina
  17. Teresa18 d’abril del 2011, a les 16:51

    No m'estranya que sigui el pa vostre de cada dia!!! tenen una pinta que no cal dir res més!!! petó

    ResponElimina
  18. Silvia18 d’abril del 2011, a les 17:42

    Jopeta nena,te han quedado perféctas....sábes que no me atreví aún hacerlas y en casa les gusta..pero mira son de esos panes que me dan respeto.he de animarme.Te felicito.

    Un beso

    ResponElimina
  19. Joan Benlloch18 d’abril del 2011, a les 18:03

    L'última foto ens diu, sense cap mena de dubte, com aquestes els pans de rics. Menuts entrepans que em faria amb ells.

    ResponElimina
  20. En Roc a la Cuina18 d’abril del 2011, a les 20:00

    Hola guapa tu

    quina bona pinta, anoto la proposta,...

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  21. señorita mandarina19 d’abril del 2011, a les 11:47

    tienes un diploma en mi blog

    ResponElimina
  22. CAN JOAN I SARA19 d’abril del 2011, a les 12:11

    ¡ Qué bons !
    Tens un premi per recollir el nostre blog.
    Un petó.
    Sara

    ResponElimina
  23. Unknown19 d’abril del 2011, a les 14:44

    m'encanta tot el que sigui pa, això sí, tot i que el faig jo sempre, mai em queden els pans tan ben formats com els vostres! :)
    una salutació,

    ResponElimina
  24. LaMirandolina19 d’abril del 2011, a les 17:47

    Prometen! M'apunto la receptar per fer-la. Quan la faci, ja explicaré com m'han quedat al bloc que acabo d'inaugurar : Pim, pam..., pa! (http://pimpampa.blogspot.com)
    Ah! Us afegeixo a la meva llista de blocs preferits. Fins aviat!

    ResponElimina
  25. Anònim19 d’abril del 2011, a les 22:40

    Acabo de descubrir tu blog a través del de Ana Sevilla y me encantan tus recetas!! Estas chapatas están diciendo "cómeme"!! En cuanto pueda, las pruebo. De momento, me he hecho seguidora de tu blog y te voy a añadir al mío para seguirte de cerca.
    (http://colometacuinereta.blogspot.com/)

    Un petó.

    ResponElimina
  26. Rakelilla20 d’abril del 2011, a les 22:09

    Ohh, que pinta tan estupenda tienen esas chapatas, que bien me vendría una ahora para la cena.

    Bicos

    ResponElimina
  27. MIBLOGDEPINTXOS22 d’abril del 2011, a les 17:55

    jo, si al final me voy a tener que comprar la panificadora. Estas mini chapatas tienen una pinta tan fantástica!! y hoy me hubiera venido de perlas porque hemos comido sin pan por no ser previsores....

    ResponElimina
  28. Margarida22 d’abril del 2011, a les 23:34

    Jo tampoc pararia de menjar-ne, perquè es veuen tan bones !!! Sembla que la seva flaire arribi fins a casa!!! I és que sóc tan panarra...
    Petons

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)