Era el torró dels nens de la infantesa de la meva generació, i ara que ja no som tan nens, continua essent un dels que tenen més èxit a casa!
Ingredients:
300 g de xocolata amb llet (o negra, o blanca)
200 g de Nocilla
150 g d'arròs inflat
Es desfà la xocolata al bany maria. S'hi barreja la Nocilla, que quedi tot ben amalgamat i finalment, s'hi incorpora l'arròs inflat. Es posa aquesta pasta en un motllo rectangular tipus Albal o bé se'n fan boletes que es van col·locant amb capsetes de paper arrissat. Ho deixem refredar una estona i ja està a punt!
Aquest torró tan senzill de fer el vaig aprendre del mestre artesà pastisser Miquel B. Costabella, que en sap un munt!
Aquest torró tan senzill de fer el vaig aprendre del mestre artesà pastisser Miquel B. Costabella, que en sap un munt!
Amb aquesta recepta participo a l'HEMC 49 que aquest mes va de receptes nadalenques!
Esta la tengo pendiente de hacer pero al final acabamos con el chocolate y el arroz inflado jajaja
ResponEliminaPero prometo hacerlo, porque también es nuestro turrón favorito!!
Un beso!!
Una aportación estupenda.
ResponElimina¡Super rica!
Aiiinnsss...quieroooo...
;-D
Me encanta este tipo de dulce. a ti te a quedado de maravilla. Me llevo un pedazo.
ResponEliminaUn saludo :)
Ui, ui, q em temptes amb aquest turró...pero no se si trobaré aqui d'arros inflat...miraré!
ResponEliminaUna abraçada,
Jajajaja, es que ja estic imaginant la cara de la meva reina galega quan ho llegeixi... i quan em digui que vol que li faci jajaja.
ResponEliminaÉs veritat, quin record a la infantessa! També ara continua sent un dels preferits.. T’ha quedat genial amb les dues versions. Petons,
ResponEliminaUau, sóc la primera! que matinera, no?
ResponEliminaNo saps com li agrada aquest turró a en Guillem, bé, tot el que sigui de xocolata, ja l'aneu coneixen, i aquest turró 'Suchard' li farà perdre el cap!!!
Una abraçada
Ostres, quina planxa, doncs no sóc la primera, però quan he obert l'entrada no hi havia ningú i ara han sortit comentaris com bolets;-)
ResponEliminaUna abraçada a tots!
A casa ens encanta, ja n'hem menjat unes quantes rajoles, del comprat, i encara no ha arribat el Nadal!!!!!!!!
ResponEliminaEp!!!
ResponEliminaQuin turró mes bó i estic sorpresa per lo senzill que es de fer...
i les racions petitones semblen petit four, ideal pels cafes...
M'encanta la teva proposta, aqeusta recepta la faré segur.
Petonets.
Qué rico éste turrón!! Tengo pendiente subir una entrada al blog pero con otros ingredientes.
ResponEliminaProbaré con los tuyos a ver qué tal que tengo muchos vasos de nocilla dando vueltas por casa.
Besos
Ben fàcil i bo! a qui no agrada aquest torró cruixent! a la canalla, i no tan canalla, els encanta!!!
ResponEliminaAquest es el torró dels nanos i dura ben poc.
ResponEliminaTé pinta d'estar molt bó.
Petons.
Un clàssic que agrada a tothom, a petits i a grans, je je je...
ResponEliminaNosaltres fem la segona versió, tipus bombó, així no cal ni tallar. L'agafes i nyam, cap a dintre de cop! ;)
Aquestes receptes ja comencen a fer ambient de Nadal...
pues es de mis preferidos,maja
ResponEliminaUn Suchard...cassolà....magnifica idea...
ResponEliminauna abraçada
Este turrón se ve riquísimo y gusta a todos pequeños y grandes, jjaja, qué delicia. besitos ......
ResponEliminahola !!!! me encanta la teva proposta de torró
ResponEliminajo el vaig sensa nocilla , sols hi fong el chocolate, pero esta be coneixa mes alternativas
un peto
Bien sencillo para hacer con niños... lo tendré en cuenta.
ResponEliminaun beso
M'obligues a gastar paper i paper imprimint o escrivint les teves receptes!!!!, precisament les nenes m'han dit fa una estona mentre dinavem que aquest torrò els agrada taaaaaant...L'hauré de fer,clar, si us confabuleu totes contra mi!!!...Un petonet!
ResponEliminaBuenisimo!!Este turron nunca falla...gusta por igual a niños y grandes.
ResponEliminaBesets.
Aquest torró és deliciós! A mi també em recorda molt a la infantesa tot i que he de reconèixer que el meu preferit és un de xocolata i avellanes que comprava la meva àvia en un super de barri i que per sort encara trobo en alguns llocs.
ResponEliminaEn qualsevol cas, t'ha quedat fantàstic!!
Molts petonets!
Buenisimo aporte!!!....ideal para estas fechas.....y para el frio!!....deliciosa!!....Abrazotes, Marcela
ResponEliminaPara mí no es uno de mis preferidos, aunque he de reconocer que es muy bueno...en cambio a mi madre le encanta!!!...
ResponEliminaBesitos wapa.
Quina bona idea amb nocilla!!
ResponEliminamuy buena idea para hacerla en estas fechas saludos.
ResponEliminaA casa ens encanta aquest torró! Nosaltres també n'hem crupit unes quantes rajoles i acabem d'encetar el mes de desembre!!
ResponEliminaSegur que fet a casa és molt més bo.
Fins aviat.
Mmmm!! treballo en un taller social i ja m'has proporcionat la idea per fer una activitat nadalenca. Moltes gràcies!!
ResponEliminaPer cert en Costabella el vaig tenir de mestre a l'escola d'hostaleria, un paio molt maco.
És el turró que mai falla... a qui no li agrada?! I a sobre casolà! S'haùrà de provar!! :D
ResponEliminaYo lo hice el año pasado pero no le puse nocilla. Probaré. Besitos!
ResponEliminaJa l'he fet, en petita quantitat per tastar i l'he canviat el cereal per unes boletes de xocolata que tenía. Et fa res si presento la recepta al concurs de Che que bó?
ResponEliminaPetons i feliç pont.
Maria Àngels, quin torró més bo!! Ja els tens fets per Nadal o això és una prova?? ;)
ResponEliminaPetons!
quina bona pinta ! m'apunto la recepta
ResponEliminaMare que bo!!!
ResponEliminaMMmmmmm me lo llevo enterito para mí sola! que nadie me lo quite eeehhhhh!! :-D
Me necanta el turrón casero!
Besitosss
Sigue siendo mi turrón preferido, el de Suchard de toda la vida. No conocía esta receta con nocilla, tengo que probarla (la mezcla de chocolate y arroz a secas no me convence)
ResponEliminaBesotes y ya te cuento!
Realmente un estupendo turrón crujiente de chocolate, que tendremos que hacer cambiando el arroz inflado por uno sin gluten.
ResponEliminaSaludos,
Ana y Víctor
Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh a mi m'encantava aquest turró! I pel que veig és molt fàcil fer la versión sense sucre! Un petó!
ResponEliminaTe ha quedado divina de verdad, un beso
ResponElimina