A principis de setembre, a casa ja es pot escoltar la cantarella: i quan anirem a buscar móres? Ja hi som altra vegada, ha arribat el dia! Taques a la roba, rascades a les cames, els braços esgarrapats, però tots cap al bosc, a barallar-se amb els esbarzers. I mentre pels camins van sonant els ais! i els uis! el cistell es va omplint de color de móra. En arribar a casa, tothom fa suggeriments: que si melmelada, que si gelat, que si una crema... Aquest any hem tastat una recepta nova: tartaleta de móra. Hi haurem de tornar, ens ha agradat massa!
Ingredients:
1 làmina de pasta brisa
500 g de móres
200 g de sucre
el suc d'una taronja
30 g de Maizena
Es disposa la pasta brisa sobre un motllo desmuntable. En un cassó s'hi couen a foc lent la meitat de les móres, la meitat del sucre, el suc de taronja i la Maizena. Es va barrejant tot fins que espesseeixi, uns cinc minuts aproximadament. Aleshores s'hi incorpora la resta del sucre, es remena un moment i es treu del foc. Tot seguit, s'hi posa l'altra meitat de les móres. Aquesta crema s'aboca al damunt de la pasta brisa. S'acaba de decorar amb tires de la mateixa pasta i es cou tot plegat al forn a 200º entre 15 i 20 minuts, que les tires quedin daurades.
Aquesta recepta l'he vista a La cocina de las hadas i també queda molt bonica en motllos individuals.
M'encanten les móres, jo també sóc de les que cada any ha de sortir a collir-ne, je je je...
ResponEliminaProvaré aquesta recepta de crema de móres, ha de quedar molt bona i perfecte per substituir la típica melmelada... apuntada!
Que bonic, fa molta tardor alegre i familiar aquesta tartaleta.
ResponEliminaCom m'agraden els pastissos farcits de crema o mermelada! Oh, ja em ve la gana. OH!!
me trajo una amiga como 1 kilo demoras..use la mitad para hacer mermelada y la otra la congele..espero que no queden mal..tomo nota de esta receta tan fabulosa
ResponEliminaM'encanten les mores, a casa també anem a collir i sempre agafem de més per a congelar, així quan ens ve de gust preparo alguna cosa amb elles.
ResponEliminaAquest pastís és de les millors, jo també faig una mena de curd com tu i queda boníssima.
Petonets
Que rica!!....como me gusta la tartaleta de moras.....sobre todo aquellas que se recogen en el monte....tendre que ver si quedan en el supermercado.....porque esta tartaleta con jugo de naranjas me ha tentado....Abrazotes, Marcela
ResponEliminaVenia a veure el brioix de xocolata i hem trobo amb aquesta tartaleta de mores, que bones.
ResponEliminaAgafo un bocinet del brioix i de la tartaleta.
Un petonet maca
Jo també estic patint perquè enguany encara no he anat a per mores! Questions d'agenda, no podem anar al poble i ¡estic desijant-lo! Gràcies a tú ja tinc un atra recepta molt bona per a tastar! Un beset
ResponEliminaquè bona, i més ara que s'acosta l'hora de berenar...
ResponEliminaQuina pinta més bona,
ResponEliminam'encantan les mores i sempre sort a recollirles,m'encanta anari.
Molts petonets wuapa¡¡¡¡¡¡¡¡
Doncs vigileu la propera vegada que aneu a buscar-ne, però heu de tornar-hi, aquesta tartaleta s'ho val!
ResponEliminaT'ha quedat una creació fabulosa i molt romàntica, no et sembla?
ResponEliminaAhir vem anar per mores i vam agafar unes quantes, però aquest matí ja les he convertit en melmelada.
ResponEliminaAmb la bona pinta que té aquesta tartaleta tindré que tornar-hi per més.
Petons.
Que bones que t´han sortit. Jo tambè las vaig fer, pero encara no les hi penjat al Blog perque no m´agradan com m´han quedat las fotografies jajaja. Petons!
ResponEliminaQuina tartaleta tan bonica i bona!. Les teves filles ja trien recepta, com saben que la mama sap fer de tot!Molt bona proposta!Una abraçada.
ResponEliminaRiquísimas tartaletas, yo creo que ese preámbulo de buscar las moras, con los arañazos y la excursión, que ya es una fiesta, todo eso, creo que entra en la receta y así tenemos una preparación entrañable que seguro tiene sabores familiares, olores a campo, risas y exclamaciones.
ResponElimina¿Hay mejor receta que esa?
Un beso.
t'han quedat estupendes, que bona pinta les mores són molt bones, però per aquí ja no hi ha, o estan seques o les han menjat.
ResponEliminapetons
Qué suerte poder coger moras, será una experiencia chulísima!! Encima mira que postre más rico y cuántas cosas más podrás hacer!! Merece la pena las manchas y los rasguños.
ResponEliminabesitos guapa
Seguro que pasateis un rato estupendo recojiendo moras y comiendolas...las tartaletas son deliciosas.
ResponEliminaBesets.
Esta tartaleta a la tarde, que delicia!
ResponEliminabesos
Gaby
Jo de petita cada dia anava a buscar mores, entre nosaltres feiem competicions per veure qui n'agafava més, la meva mare en feia melmelada i la veníem per la Festa Major.
ResponEliminaAquestes tartaletes tenen molt bona pinta
A casa també anem a buscar mores, encara que aquet any encara no hem pogut, quan hi anem serà la primera recepta que faré
ResponEliminaPetons
¡qué rica tartaleta! Lástima que acá no se consiguen muy fáciles las moras, pero podré probar con frambuesas o frutillas, ¡Saludos!
ResponEliminaQuines tarteletes.....
ResponEliminaEl gust de la mora, es un gut especial.
M'imagino lo bonissímres que deuen ser.
Petons
ISABEL
Se me hace la boca agua viendo tu tartaleta de moras, tiene un aspecto increíble! feliz semana
ResponElimina