Va arribant el final de les vacances, i per això mateix cal aprofitar al màxim els seus últims sospirs. La família es torna a reunir per gaudir de l'aire lliure, de les últimes caloretes i de les clarors d'agost. Així doncs, disposem-nos a tastar un bon plat de carn variada, d'aquells de la cuina d'abans, dels que agraden a tothom, especialment als que tenen més cabells blancs de la colla.
Ingredients:
500 g de vedella per guisar
4 botifarres
un pollastre sencer
2 cebes grosses
4 tomàquets
4 grans d'all
aigua o brou de carn
sal i oli
Per a las mandonguilles:
250 g de carn picada de vedella
250 g de carn picada de porc
1 ou sencer
un raig de llet
un raig de vi dolç
2 cullerades de pa torrat
2 cullerades de farina
sal, pebre i oli
Per a la picada:
2 grans d'all
un pols de sal
unes quantes ametlles
un raig de vi dolç
Es talla la vedella a trossos i es parteixen les botifarres per la meitat. De cada quart del pollastre se'n fan tres talls.
Es preparen les mandonguilles barrejant els dos tipus de carn, se sala, s'empebra i s'hi afegeix l'ou sencer, la llet, el vi dolç i el pa torrat. Es formen les mandonguilles, es passen per farina i es fregeixen en una cassola amb oli, que quedin daurades per fora. Es treuen i es reserven.
En el mateix oli s'hi rosseja la vedella, el pollastre i les botifarres. A continuació s'hi posa la ceba tallada ben petita i es deixa coure una mica. Tot seguit s'hi posen els tomàquets ratllats que es fan coure fins que l'aigua que deixen anar s'hagi evaporat. És el moment d'incorporar els alls tallats ben fins i un parell de dits d'aigua o de brou. Es tapa la cassola, que vagi fent xup-xup a foc suau durant uns 25 minuts aproximadament. Un cop ha passat aquest temps, s'hi aboquen les mandonguilles i la picada que haurem preparat en el morter amb els alls, un pols de sal, les avellanes i el vi dolç. Es cou tot plegat cinc minuts més i ja està a punt per sucar-hi pa.
La quantitat d'ingredients va bé per uns vuit comensals, però això sempre depèn de la gana que hi hagi!
Ben bé com si fossin els tres tenors, una part de la família, la dels cabells blancs, fent el brindis final després de l'àpat familiar!
Aixó sí qu'es un senyor plat, per sucar-hi pa.
ResponEliminaUna bona solució, per una bona colla.
Te una pinta, boníssima........
Petonets
molt bon arecepta, veig que vas triar la millor carn jeje
ResponEliminamolt bona la foto del final, se'ls veu molt alegres :)
Per vacances és una bona ocasió per fer aquest platillo, per dedicar-li tot el temps del món al xup xup. I per acabar, un brindis amb cava, jo m'hi apunto!
ResponEliminaUn rico guisado bien sustacioso, especial para una reunión familiar.
ResponEliminabesos
Gaby
Lo del platillo es una ironia porque es un señor plato !Madre mía!. Besos
ResponEliminaAquests son els àpats de las iaias que tant bons records ens porten. Boníssim.
ResponEliminaI la familia reunida es veu contenta.
Petons.
És el plat perfecte pel meu marit. Prenc nota!!
ResponEliminaBufa!!! un plat per sucar-hi pa, i pa, i pa...Amb aquest sofregit i la picada aquesta carn ha de ser gustosíssima tant per als qui tenen els cabells blancs com els qui porten melena...Un 10!A reveure.
ResponEliminapues si que habia botellas de alcohol..la carne estupenda,que apetecible,maja,me encanta
ResponEliminaQuin tros cassola de carn bona que has preparat per finalitzar les vacances; mira com les gaudeixen brindant després d'una bona tiberi, estan fantàstics.
ResponEliminapetons maca
Que platillo mas precioso!!!....imagino lo hiciste en ese horno maravillosos que tienes....pero creo que lo mejor ha sido comerlo en esa reunion familiar tan calida......Abrazos, Marcela
ResponEliminaQuina bona pinta que fa aquest platillo, jo també acostumo a preparar-lo quan som colla, a més agrada a tothom així variat, i si a mes l'acompanyes amb uns bolets,(aviat començarà la temporada) està per llepar-hi els dits.
ResponEliminaSalutacions
Mai havía vist esta recepta i m'agradat molt, però ara he de ficar-me a règim per necessitat. El millor d'estos plats es tastar-los en la familia ¿veritat? Un abraç guapa!
ResponEliminaQuina delicia nena,
ResponEliminaaquet es un bon plat i amb bona carn,
te molt bona pinta,prenc nota de aquesta delicia,
un bon brindis per acabar el dinar,
petonets wuapetona.
¡Alaaa¡ que cosa más rica, vamos que con lo que lleva es éxito seguro. Típica de las reuniones familiares en las que te pones moradita jejeje. Me encantan esas reuniones. Un besito
ResponEliminammmmmmmm...........buonissima!!ciao!
ResponEliminaQue delicioso se ve, a mi esposo le encantara.
ResponEliminaUn saludo :0)
Un molt bon final de vacances, val a dir. I aquests moments de brindis final són dels millors plats que pots trobar a un menú :)
ResponEliminaUau, d'una cassola com aquesta en mengen dues famílies senceres!
ResponEliminaSegur que va ser un bon comiat de vacances, d'aquells sopars on es xerra i es menja fins ben entrada la nit...
Una recepta de luxe i amb un bon pa, perfecte.
ResponEliminaPetonets
Nada de platillo que eso es un señor plato! vaya buena pinta que tiene....
ResponEliminabesos
Si señora, una mezcla de carnes, de lujo y bien apetecible.
ResponEliminaBesos