POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

Jo diria que la gran majoria de famílies catalanes poden presumir de tenir una figura tan entranyable com indispensable: la tia Maria. Nosaltres també la tenim. Sempre que hi ha un dinar familiar ella apareix envoltada de misteri, del misteri de la cassola, ben embolicada a la manera de la gent d'abans, amb un preciós mocador de farcell. A poc a poc, ara l'un, ara l'altre, tothom es va acostant a la cassola de la tia però ningú no gosa desfer l'embolcall. Però el secret queda desvetllat ben aviat: l'olor que desprèn no enganya. I algú pregunta amb tota la intenció: què, encara no és hora de dinar?

Ingredients

Per al rostit:

pollastre tallat a trossos petits

ceba

tomàquet

1 cabeça d'alls

una branqueta de canyella

oli

sal i pebre

Per als escamarlans:

escamarlans de Blanes

tomàquet

all

1 cullerada de farina

aigua

oli i sal

Per a la picada:

unes quantes ametlles

uns quants pinyons

unes quantes avellanes

1 presa de xocolata

1 galeta Maria

Es posen els talls de pollastre, salats i empebrats, en una cassola de fang juntament amb la ceba i el tomàquet tallat tot a trossos grans, una cabeça d'alls sense pelar sencera, alguns grans d'all pelats solts i la branca de canyella. Es cou a 200º fins que el pollastre queda rosset.

A part, es cuinen els escamarlans en una altra cassola. En primer lloc s'hi sofregeix un bon tomàquet ratllat juntament amb uns quants grans d'all també ratllats. Cal vigilar que l'all no es cremi perquè no agafi amargor. Tot seguit s'hi posa una cullerada de farina i es remena bé perquè perdi el gust de cru.  Es sala. S'hi aboca aigua de mica en mica fins que el suc espesseeixi una mica. Aquest serà el moment de posar-hi els escamarlans. Es deixen coure uns moments i s'afegeixen a la cassola del pollastre. A sobre s'hi escampa la picada que haurem fet amb els fruits secs, la xocolata i la galeta. Es sacseja la cassola amb compte per tal que quedi tot ben amalgamat i es deixa coure uns minuts més tot junt.