De petita, a casa, de les calèndules en dèiem meravelles. I em sembla que per aquesta raó sempre ha estat una de les meves flors preferides. La paraula meravella em semblava màgica. Més tard, vaig relacionar el seu nom amb el fet que es reproduís tan fàcilment: era una meravella de flor. Sortia any rere any, i la meva mare em deia que allà on n'hi havia hagut, sempre n'hi hauria. Un dia em vaig apuntar a un curs d'herbes remeires i, en parlar de la calèndula, ens van explicar que era una planta que si se l'olorava i se la mirava, feia pujar l'autoestima. A partir d'aquell dia, a casa meva sempre hi ha un pot ple de pètals de calèndula. Omplir una banyera amb les seves flors ens faran sentir animosos i segurs. Posar-les en una amanida, en un arròs o enmig d'unes croquetes no només ens alegraran la vista, sinó que també ens reconfortaran l'ànima.
La recepta original la podeu veure aquí, a la web de Iolanda Bustos, la propietària del restaurant gironí anomenat precisament La calèndula.
La recepta original la podeu veure aquí, a la web de Iolanda Bustos, la propietària del restaurant gironí anomenat precisament La calèndula.
Ingredients
Per a la massa de les croquetes:
60 g de mantega
60 g de farina
300 ml de llet
1 rovell d'ou
un grapat de pètals de calèndula
250 g de formatge ratllat cremós (tipus Cadí)
sal i pebre
Per a l'arrebossat:
ou
pa torrat
oli
Es fon la mantega en un cassó. S'hi posa la farina i es rosseja perquè perdi el gust de cru. S'hi tira la llet a poc a poc mentre es va remenant amb un batedor de mà. Tot seguit s'hi incorporen els pètals de calèndula i el rovell d'ou. Es continua barrejant fins que quedi espès. Amb el foc ben baix, s'hi afegeix el formatge ratllat, s'empolsa amb sal i pebre negre i es treu del foc. La massa es col·loca en una safata que es deixa a la nevera unes hores.
Quan la massa ja és ben freda, es formen les croquetes i s'arrebossen amb ou i pa ratllat. Ja estan a punt per fregir, tot i que a mi em va bé congelar-les abans de fregir-les, ja que així es forma una mena de crosta gruixuda que fa que el formatge de l'interior li costi més de sortir de l'arrebossat.
Si es vol utilitzar un altre tipus de formatge, també es pot fer.
Amb aquesta recepta participo al HEMC#46 d'aquest mes de juliol.
Quina explicació més maca, a partir d´ara jo també anomenaré meravelles a les calèndules...no puc imaginar-me quin sabor poden tenir però de segur que són unes croquetes delicioses...petonets
ResponEliminaoriginals i cruixents. Felicitats!
ResponEliminaCuinar amb flors em sembla molt original, potser perque no s' acostumen a vendre per ser menjades, però segurament el seu gust es deliciós ficades dins d' aquestes croquetes.
ResponEliminaPetons i bon cap de setmana.
Ah la caléndula, no sabía que había alguna receta con esta flor y estoy entusiasmada, lo que pasa es que para cocinar hay que comprar las flores en lugares específicos, no valen las del vivero ni la floristería, porque las flores para alimento han de ser sin tratar y por aquí no las encuentro. No sé si las encontraré, pero me encantaría hacer esta receta por las comnotaciones que tiene también para mi la caléndula.
ResponEliminaOtros nombres de esta flor son "la novia del sol" o "la novia del verano", viéndola se comprende por qué, parecen que llevan la luz del sol dentro de ellas.
En la mitología se dice que una muchacha llamada Caltha, se enamoró de Apolo, el dios de sol, pero fue derretida por su calor y en su lugar nació una caléndula.
Dicen los entendidos que su sabor comienza en caramelo y finaliza en salado. Yo nunca les he comido pero tu que las has hecho ¿es así? ¿notas esos sabores?
Me ha encantado la receta.
Un beso.
La recepta i l'entrada són meravelloses també. I ara que tinc una farina especial per a fer croquetes m'hagués agradat tenir calèndules per a fer-ne...es troben a les herboristeries?
ResponEliminaMª José: sí que són bones aquestes croquetes, si les proves veuràs que les calèndules tenen un gust molt suau, fins i tot a la meva filla petita li agraden...
ResponEliminaLa cocinera de Betulo: tot i que al principi es fa estrany, a casa ens hem acostumat de seguida a tenir pètals de caputxina, de malva, de calèndula o de rosa enmig del menjar. M'hi agrada veure-les i tastar-les!
Josep: sí que ho són de cruixents per fora i cremoses per dins.
Viena: en casa tengo una maceta con caléndulas que nacen en primavera. Guardo las semillas todo el invierno y vuelvo a tener plantitas la primavera siguiente. Sin embargo, como me gusta tener pétalos todo el año, los compro en una herboristería ya secos. En cuanto al sabor, no sabría decirte lo que me comentas de dulce y salado. Sí que puedo apreciar un sabor muy suave y especial. Qué bonita la historia y los nombres tenéis para la caléndula: me encantan!
Starbase: Jo les trobo a les herboristeries però quan és la primavera agafo els pètals directament d'un test que tinc a casa perquè no l'he tractat amb res. En guardo les llavors i cada any em tornen a néixer.
que curioso lo de la calendula...me ha gustado la entrada
ResponEliminaGlòria que originals, una entrada estupenda, ha d'estar riquíssima i amb les flors ainsss, si ens ho mengem tot no hi ha planta que se'ns resisteixi jajajajaja
ResponEliminapetons guapa
bon cap de setmana
No hauria dit mai que la calèndula es pogués utilitzar així a la cuina... quina gust dóna?
ResponEliminaAmb aquestes propietats tan bone sque té, serà qüestió de provar-ho!
Quina gràcia, és la segona recepta que veig avui amb flors i semblen unes croquetes fantàstiques.Una entrada molt bonica.A reveure!
ResponEliminaMolt original, em quedo ams les ganes de tastar-les!
ResponEliminaUna abraçada,
Una receta muy original y que ha despertado mi curiosidad...tendré que buscar estas florecillas!!
ResponEliminabesos,
Que croquetas tan originales, jamás imaginé hacerlas con pétalos de flor, no las he probado nunca, pero me encantaría hacerlo! un beso
ResponEliminaInteresting recipe; looks very good!!!
ResponEliminathanks for visit and comments!
Nunca he probado la caléndula, ¿te lo puedes creer? Pues viendo tus croquetas a lo mejor va siendo el momento... Te han quedado con un pinta rica rica!!! Desde luego me las apunto ya!!
ResponEliminabesitos guapa
Muy interesante todo lo que nos cuentas sobre la calendula.No sabia que esta flor fuera comestible.....sin duda unas croquetas muy originales.
ResponEliminaBesets.
Que ricas y originales. Curioso lo de la caléndula.
ResponEliminaUn abrazo
No m' imaginava que amb la calèndula es poguéssin preparar unes croquetes tan bones... Jo sempre tinc crema de calèndula a casa, però la planta no la conec. Potser aquí al Berguedà no se' n troba.
ResponEliminaJ'adore les croquettes et les tiennes me plaisent beaucoup.
ResponEliminaA bientôt et bon dimanche.
Bueno... bueno... me parece muy original y exótico. Te lo copio. Besotes.
ResponEliminaQue croquetes més atractives i orginals. Mai he cuinat amb flors, però després de llegir la teva entrada em vaig a atrevir.
ResponEliminaen casa de mis abuelos siempre había caléndulas, pero entonces no conocía las cosas tan interesantes que nos has contado sobre ellas.
ResponEliminaLas croquetas seguro que son una delicia y si encima nos suben la autoestima todavía más.
Un besito
¿ Se puedes usar los pétalos de CUALQUIER caléndula que tengamos en nuestra casa?
ResponElimina