FILET DE PORC A L'ANTIGA

Quan arriba l'hora de dinar, la Blanca, la petita de casa, comença a treure el nas per la cuina, voleiant com una papallona. Invariablement, la pregunta sempre és la mateixa: Què hi ha avui per dinar? Jo ja sabia que la meva resposta la faria feliç: filet de porc. No he dit res més perquè els ingredients que donen caràcter a la salsa com ara el vinagre, la mel o el vi no són precisament del seu gust. Per tant, m'he limitat a posar-li el plat a taula sense fer cap comentari. Al cap d'un parell de cullerades de fesols regats amb la salsa de la carn, ja ens ha fet saber que era boníííssim! I tot seguit s'ha cruspit un parell de rodelles del filet de porc ben sucats amb la salsa! Què més vols?

Ingredients:

un filet de porc sencer

1 ceba grossa

1 pastanaga

2 grans d'all

2 tomàquets

mitja fulla de llor

un pols de romaní

un pols de sajolida

mit got de vi negre

2 cullerades de vinagre

1 cullerada de mel

1/4 l de brou

En una cassola amb oli s'hi rosseja el filet sencer, salat i empebrat. Un cop ros per les dues cares, s'hi posa la ceba, la pastanaga i els alls, tot ben picat. Es deixa coure una mica i tot seguit s'hi afegeixen els tomàquets tallats a daus i les herbes. Es deixa que es vagi fent durant cinc minuts aproximadament, fins que les verdures s'hagin begut el suc. Aleshores s'hi aboca el vi negre i es deixa reduir. Un cop reduït, es retira el filet de la cassola, es talla a rodanxes i es reserva. Es passen les verdures pel colador xinès i es tornen a posar al foc juntament amb el vinagre i la mel. Es remena un parell de minuts i s'hi posa el brou. Incorporem altre cop la carn a la cassola i es deixa que cogui tot plegat uns deu minuts aproximadament.

Es serveix la carn amb un parell de cullerades de fesols.

Amb aquesta recepta de carn de porc participo al concurs del Blog de cuina de la Dolorss que patrocina Gourmet rural.

PASTíS DE CIRERES

Un aniversari no ho sembla si no hi ha pastís, amb espelmes, amb desitjos... I per això ens vam cruspir aquest pastís de cireres per celebrar els 50 d'una bona amiga. Per molts anys Maria Àngels!

Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 ous
125 g de sucre
125 g de farina
1 culleradeta de Royal

Per al farcit:
250 g de cireres
125 g de sucre
200 ml de nata

Per al crocant d'ametlla:
ametlla laminada
20 g de mantega
20 g de sucre

Per a les fulles de xocolata:
50 g de xocolata de cobertura
unes quantes fulles de roser

Pa de pessic:
Es barregen els ous amb el sucre fins que blanquegin. S'hi afegeix la farina barrejada amb el Royal amb molt de compte. Es posa la massa en un motllo rodó folrat amb paper de forn i untat amb mantega. Es cou al forn a 180º durant mitja hora aproximadament. Es deixa refredar i es treu del motllo.

Farcit:
Es despinyolen les cireres i es passen per la batedora juntament amb el sucre. Això es posa al foc i es cou uns 10 minuts fins que quedi espès. Es deixa refredar totalment. A part es munta la nata ben forta i es barreja amb les cireres un cop fredes.

Per al crocant d'ametlla:
Es posa l'ametlla laminada en un cassó amb la mantega i el sucre. Es cou a foc lent uns 4 o 5 minuts i ho anem remenant constantment per tal que no es cremi. Quan veiem que l'ametlla queda rossa, ho retirem del foc.

Per a les fulles de xocolata:
Es renten bé amb aigua les fulles de roser i s'assequen. Es desfà la xocolata al bany maria i quan s'hagi desfet es pinta amb un pinzellet l'anvers de les fulles de roser. Es posen a la nevera fins que la xocolata sigui dura. Seguidament, amb molt de compte, s'estira la fulla de roser i ens queda la de xocolata perfectament separada.

Muntatge i decoració:
Es parteix el pa de pessic per la meitat i es farceix amb la mescla de la nata i les cireres. Al damunt també s'hi posa una capa generosa de la mateixa barreja. S'arrebossen els costats amb el crocant d'ametlla laminada.
Es decora el pastís amb muntanyetes de nata ensucrada, unes quantes cireres i les fulles de roser.

Aquest pastís l'havíem fet sempre a casa amb maduixes en comptes de cireres. També queda molt bo. El que no havia provat mai de fer són les fulles de xocolata. Tot i que les havia vist en diferents blogs em quedo amb l'explicació de la Margarida que al seu Món de la cuina hi té uns pastissos que em deixen bocabadada cada cop que me'ls miro.

Amb aquest pastís participo al concurs del Lazy blog sobre les cireres del Jerte

PAGELL AMB PATATES

Gràcies Neptú, rei dels mars, per haver-nos concedit el do de poder provar aquestes meravelles del teu regne!
Aquesta és la frase que vam repetir a casa unes quantes vegades quan vam veure els pagells que portava en Dani al sarró després d'haver sortit a pescar al matí. Finalment, després d'uns quants mesos de sequera, el déu de les aigües va decidir que érem dignes de poder tastar alguna mena de criatura marina com aquestes que vam posar de seguida al forn! Gràcies també a en Toni, l'amic de pesca que no defalleix, que anima a sortir a la mar encara que els fats s'hi posin d'esquena i que algun dia potser passarà a formar part de la mitologia de casa nostra per ser el déu de la perseverança i la paciència "pesqueril"!

Ingredients:

pagells
ceba
tomàquet
alls
bitxos
patates
sal, oli i pebre

Es netegen els pagells, es col·loquen en una safata de forn, se salen i s'empebren. A dins s'hi posen unes quantes làmines d'all i un bitxo. Es ruixen amb força oli. A la mateixa safata també s'hi afegeixen uns quants trossos de ceba i de tomàquet. Es cou tot plegat al forn a 200 º fins que quedin uns cinc minuts per considerar-lo ben cuits. Mentre els tenim al forn els anem regant amb el suc que deixen anar per tal que no quedin ressecs.
A part, es tallen les patates a trossos regulars i s'escalden dos o tres minuts en aigua bullint. S'escorren i es disposen en una safata de forn ben untada amb oli. Se salen i s'empebren i es barregen amb ceba tallada fina i uns quants grans d'all sencers. Si agraden una mica picants, s'hi pot posar un parell o tres de bitxos. Es couen al forn uns 30 minuts a 200º. Quan gairebé són dauradetes, s'hi col·loquen els pagells al damunt i es deixa que els sabors es mesclin uns minuts més.

GELAT DE MELMELADA DE CIRERES

No sé què tenen les cireres que agraden gairebé a tothom, fins i tot a aquells que rebutgen la fruita. Serà el color que abraça totes les gammes dels vermells, serà la forma esfèrica, serà el mot cirera que ens desperta simpaties... O potser serà que tots hem jugat a penjar-nos-les de les orelles?
El cas és que a les nostres contrades el temps de les cireres és fugisser i cal aprofitar la seva curta durada. Jo continuo defensant que com més m'agraden és menjar-les directament del cirerer. Però haig de dir que trobar-les geladetes enmig d'una crema com aquesta és una delícia per al sentit del gust. En definitiva, que m'apunto a cruspir-me les cireres de qualsevol manera!

Ingredients:

2 ous
60 g de sucre
150 ml de llet
300 ml de nata muntada
una dotzena de cireres

Per a la melmelada de cireres:
200 g de cireres
100 g de sucre

En primer lloc, es fa la melmelada traient els pinyols de les cireres i passant-les per la batedora juntament amb el sucre, que quedin ben triturades. Això es posa en un cassó al foc i es cou a poc a poc fins que quedi espès, aproximadament uns 15-20 minuts. Es deixa refredar.
A part, es barregen bé els ous amb el sucre. S'hi afegeix la llet sense deixar de remenar i se li fa arrencar el bull. Ja fora del foc es continua remenant durant un parell de minuts més. Quan aquesta crema és freda s'hi incorpora la nata muntada amb compte. Es posa a la geladora durant un quart d'hora aproximadament. Quan la crema ja gairebé s'ha gelat, s'hi afegeix la melmelada i unes quantes cireres fresques tallades a bocins. Si no es disposa d'aquest estri, es posa al congelador i es va aixafant la crema amb una forquilla cada mitja hora durant un parell d'hores, quatre o cinc vegades en total.

Amb aquesta recepta participo al concurs convocat pel Lazy blog sobre les cireres del Jerte.

PANETS CARGOLATS

Aquests panets són per menjar agenollat i fent reverències a la panificadora, al forn i al blog on els vaig descobrir, Dulces bocados. Els vaig fer a mitja tarda amb la intenció de cruspir-nos-els per sopar. Il·lusa de mi! No hi van arribar. L'olor que sortia del forn era tan insuportablement temptadora que a l'hora de sopar tothom ja estava tip!

Si voleu veure la recepta original cliqueu aquí.

Ingredients:

500 g de farina

250 ml d'aigua

100 ml d'oli

1 culleradeta i mitja de sal

1/2 culleradeta de sucre

25 g de llevat fresc

sobrassada

formatge ratllat

tomàquets secs

formatge de cabra

llavors de sèsam

llavors de rosella

orenga

Es posen els ingredients a la cubeta de la panificadora començant per la sal i el sucre, l'aigua i l'oli, la farina i finalment, el llevat.

Es connecta el programa 11  (el que amassa i lleva) i es deixa que faci tot el procés. Es treu la massa de la cubeta i se'n fan tres parts. S'estira cadascuna d'elles en forma de rectangle (20x30 cm aproximadament). Es cargolen els rectangles com si féssim un braç de gitano mentre es van farcint al gust de cada casa: sobrassada, formatge ratllat i tomàquets secs i formatge de cabra en el nostre cas. Es col·loquen sobre una safata de forn folrada amb paper sulfuritzat. Cada  part enrotllada es talla a rodelles gruixudetes, que es pinten amb aigua i s'empolsen amb llavors de sèsam, de rosella i orenga.

Es couen al forn a 220º durant 20 minuts aproximadament.

FIGUES AMB FORMATGE DE CABRA

Per més que els adults insisteixin, quan ets petit hi ha determinats aliments que no vols menjar de cap de les maneres, ni tan sols provar-los. Per això quan venien les festes de Nadal i tocava cantar El noi de la mare, no comprenia per què al pobre nen Jesús li portaven panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.  De totes aquestes ofrenes jo només m'hagués menjat les olives, i sense pinyol, és clar, la resta, ni somiar-hi! 

Les coses canvien quan et vas fent gran. La mel comença a entrar quan tens  aquell mal de coll horrible, el mató quan l'associes amb un formatge de sabor suau. Arriba un moment en què no saps com però les panses formen part de la dieta diària ni que sigui barrejades en el iogurt de l'esmorzar. I finalment arriben les figues! Quan em vaig decidir a obrir-ne una i a tastar-la vaig saber que mai més no en podria prescindir. En aquell moment es va fer la llum i vaig entendre el significat de la nadala, quina saviesa la dels pastors!

Ingredients:

figues

rodanxes de formatge de cabra

cabdells d'enciam

tomàquets cirerol

oli, sal i pebre

llavors de sèsam

Es renten bé les figues, es parteixen per la meitat i es disposen en una safata de forn amb la part de la pell tocant la safata. Al damunt s'hi reparteixen bocins de formatge de cabra, un pols de sal i una mica de pebre. Es posa la safata al forn al màxim durant 5 minuts per tal que el formatge quedi desfet i el suc de les figues s'hi barregi.

Es serveix amb uns cabdells d'enciam i els tomàquets. S'empolsa amb llavors de sèsam.

Aquesta recepta l'he vista a la web d'una cuinera que m'encanta, que té un restaurant a Girona, La calèndula. Si voleu veure la recepta original cliqueu aquí.

COCA DE PA AMB XOCOLATA

Què hi ha per berenar, mare? I la mare responia invariablement: pa amb xocolata. Aquesta era la cantarella de la meva infantesa cada dia a mitja tarda. I com que ja estem en plena febre de coques, que si Sant Joan, que si Sant Pere... vaig decidir adaptar la recepta que tenia pendent de la coca de forner que Xavier Barriga proposava al programa Cuines de TV3 a principis de gener d'aquest any. Tan sols vaig canviar els pinyons i l'anís per xips de xocolata i vaig poder reviure el pa amb xocolata d'una altra manera. Aquí deixo l'enllaç per poder veure el procés per fer la coca: http://www.tv3.cat/cuines/receptes/recepta_3726.htm
Amb aquesta coca de pa amb xocolata faig la meva aportació al HEMC#45 que aquest mes tracta de les receptes de les mares.

Ingredients:

10 g de sal

25 ml d'oli

280 ml d'aigua

500 g de farina

10 g de llevat fresc

oli

sucre

xips de xocolata

Es posen els ingredients per ordre a la cubeta de la panificadora i s'engega el programa 11 (amassat i llevat) durant 12 minuts. Es deixa a la mateixa cubeta tapat durant una hora en repòs. Tot seguit es treu la massa i se'n fan dues parts. Es van aixafant amb els dits i es cargolen. Es deixa tapat un parell d'hores més. Quan ha passat aquest temps, es dóna forma a les coques i s'aixafen altre cop amb les mans. Després es pinten amb oli, s'empolsen amb sucre i s'hi distribueixen els xips de xocolata. Es couen al forn a 250º uns 15 minuts aproximadament.

GALETES DE XOCOLATA I FESTUCS

A casa tot el dia faríem galetes: de xocolata negra, blanca, de llet, amb nous, amb avellanes, amb melmelada... I no només les faríem, sinó que també ens les menjaríem. De fet, ja puc treure la forma condicional del verb: a casa tot el dia fem galetes i ens les mengem!

 

Ingredients:

4 cullerades de cacau en pols

200 g de farina

125 g de mantega

125 g de sucre

3 cullerades de llet

50 g de festucs

1 culleradeta de canyella

Es barreja el cacau amb la farina i el sucre. S'hi posa la canyella, la llet i la mantega a punt de pomada. S'amassa una mica i al final s'hi incorporen els festucs tallats a bocins. S'aplana la massa i es formen les galetes. Es col·loquen sobre una safata de forn untada amb paper sulfuritzat i es couen a 190º entre 15 i 20 minuts.

MUSCLOS A LA VINAGRETA AMB OU

Els musclos són d'aquells aliments que o sí o no: a casa és que SÍ! Sobretot l'Ariadna, la mitjana. Va ser molt feliç quan vam anar a Bèlgica i Holanda fa uns quants estius. Cada dia sopàvem musclos en honor al país. I ella s'esperava pacientment, més ben dit, impacientment, a què portéssim l'olla dels tresors a taula. Així doncs, va decidir aprofitar les esperes per dedicar una cançoneta als seus estimats musclos, melodia que cada vegada que mengem aquests fruits de mar cantem tots a manera de ritual. Ara bé, quan s'acaba la cançó cal espavilar-se, hi ha el perill de quedar-se'n sense!

Ingredients:

1kg de musclos

12 cullerades d'oli

3 cullerades de vinagre

un rovell d'ou

sal i pebre

Es netegen bé els musclos i es posen en una olla tapada a foc lent. Quan s'han obert es reserven calents. Mentre es prepara una vinagreta passant per la batedora l'oli, el vinagre, el rovell, un pols de sal i de pebre.

Es disposen els musclos en una safata fonda i s'amaneixen amb la vinagreta.
Aquesta salsa l'he trobada al llibre de la Montserrat Seguí Cuinar és senzill.

FLAM DE MENTA

És un bon temps per anar a caminar ara que el sol encara no apreta tant com a ple estiu, de collir la menta que esclata pels corriols i de posar a taula aquest flam plenament primaveral. Cal degustar-lo lentament per poder gaudir a cada culleradeta del sabor refrescant de la menta i l'amorositat de la crema d'ous i sucre. El vaig veure a La cocina de las hadas, un petit llibret d'Anna i Annie Pavlowitch (mare i filla) que trobo encantador.

Ingredients:

1/2 l de llet

20 fulles de menta

4 ous

150 g de sucre

un pols de vainilla

sucre cremat

Es posa la llet a escalfar amb les fulles de menta i s'apaga el foc abans que comenci a bullir. Es deixa en infusió fins que sigui freda. Es treu la menta. 

Es baten els ous amb el sucre i la vainilla i s'hi aboca la llet aromatitzada. S'unta la base de les flameres amb sucre cremat i s'omplen amb la crema. Es couen al forn a 180º durant 45 minuts aproximadament. Es deixen refredar i es posen a la nevera fins el moment de servir.

ENDÍVIES AMB PERA, RAÏM I FORMATGE BLAU

Quan a l'hivern surto de la feina ja és negra nit i tinc unes ganes  boges d'arribar a casa. Fins i tot alguna vegada em sorprenc a mi mateixa pronunciant la frase mítica de l'ET. Em surt un mi caaaaaaaasssa espontani mentre vaig senyalant amb el dit en direcció a la llar.

Però reconec que sortir de tant en tant va molt bé, ni que sigui per trencar la rutina de la vida quotidiana. I sempre, indefectiblement, anem a parar al barri vell gironí. Allà, al cor de la ciutat hi ha un local molt íntim, La poma, amb una carta sempre atractiva. Aquestes endívies volen assemblar-se a les que ens vam cruspir en un raconet. No sé si era la mitja llum del restaurant, la primavera ja avançada o la companyia, però em van semblar...delicioses!

Ingredients:

endívies

pera

raïm negre

formatge blau o Gorgonzola

sal, oli i vinagre

Es netegen les endívies amb una mica d'aigua i s'eixuguen bé. Se'n fan quatre parts longitudinals de cadascuna. Es pelen les peres, se'ls treu el cor i també es tallen. Es netegen els raïms i es parteixen per la meitat. Es disposa tot això en un plat i s'hi incorpora el formatge blau tallat a daus. S'amaneix amb oli, sal i unes gotes de bon vinagre.

GELAT DE MEL I MATÓ AMB MELMELADA DE ROSES

Quan les copes de gelat surten dels armaris de la cuina el significat és clar: l'estiu ja està trucant a la porta! Passi, senyor estiu, benvingut a casa nostra! Aquest gelat de mel i mató amb la melmelada de roses collides del jardí n'anuncien l'arribada. Podeu ben creure que cada vegada que em poso una cullerada d'aquesta delícia a la boca assaboreixo un bocinet de jardí, un trosset d'aquells cors vermells d'amor que pintem quan estimem a algú...

Ingredients

Per al gelat:

200 g de mató

4 cullerades de mel

200 ml de nata líquida

Es passen per la batedora els tres ingredients i es posen a la geladora uns 10-15 minuts. Si no es disposa d'aquest estri, es posa al congelador i es va aixafant la crema amb una forquilla cada mitja hora durant un parell d'hores, quatre o cinc vegades en total.

Per a la melmelada de roses:

25 g de pètals de roses vermelles

50 g de sucre

una cullerada de suc de llimona

1/4 l d'aigua

Es renten bé els pètals de rosa i se'ls talla la base groguenca, que és amargant. S'escorren, es ruixen amb el suc de llimona i es prémen lleugerament.

Mentre, es prepara un almívar fent bullir l'aigua amb el sucre, que quedi desfet. S'hi aboquen els pètals i es couen a foc lent uns 10 minuts. Es deixa reposar un parell d'hores. Passat aquest temps, es passa tot per la batedora i es cou uns 5 minuts més a foc baix.

AMETLLES GARAPINYADES

Olorar unes ametlles garapinyades és sinònim de parades de fira, de cotons de sucre, de cocos, de xufles, de circ, de trens de la bruixa, en definitiva, de Sant Narcís, que és el patró de Girona.

Recordo amb nitidesa el dia que vaig fer-les per primera vegada a casa. No em creia capaç de reeixir en l'intent. Però quan vaig sentir-ne l'olor vaig saber que havia triomfat! I em vaig fer un autopetó en el mirall!

Ingredients:

ametlles crues amb pela sense clova

sucre

aigua

moscatell (opcional)

Agafarem un got o qualsevol altre recipient que ens farà de mesura. El got s'omple fins a dalt amb les ametlles. S'aboquen en un cassó. En el got s'hi posa el mateix volum de sucre que d'ametlles però menys un dit. També es posa al cassó. Finalment, omplirem d'aigua el mateix got menys dos dits. Si es vol, es pot substituir un dit d'aigua per un dit de moscatell o algun altre licor que ens agradi.

Es posa el cassó a foc alt tot barrejant els tres ingredients amb una cullera de fusta durant uns minuts. Hem d'anar observant com l'aigua es va evaporant. Hi ha un moment en què el líquid gairebé ha desaparegut i va quedant una mena de pasta. És el moment d'abaixar el foc i, sense parar de remenar amb la cullera, cal anar enganxant el sucre que es va solidificant. Això és el més delicat del procés ja que cal anar jugant amb el foc, posant i traient per tal que tot el sucre quedi adherit a les ametlles. Si ens passem d'escalfor, ens quedaran ametlles caramel·litzades, en forma de crocant que, per altra banda, també seran de bon aprofitar!
Com que val més una imatge que mil paraules, en Guillem, el meu fill gran, va filmar tot el procés. Tot seguit el podeu veure:

Versió ampliada:

FIDEUÀ AMB VERDURES

Una fideuà només amb verdures: aquesta és la proposta que vaig veure a Cuina per a llaminers i que vaig posar en pràctica tan bon punt la vaig descobrir. Vaig obrir el calaix de les verdures de la nevera i vaig anar traient material.
Sense peix ni carn, només amb verdures, els fideus es van anar impregnant de tots els verds dels vegetals: els pèsols tendres, les mongetes, els espàrrecs, els espinacs... Amorosida amb els pebrots i els alls confitats i  la peculiaritat dels brots de soja finals, aquesta fideuà s'ha convertit en la nostra favorita!

Ingredients

Per al brou vegetal:

1 porro

1 ceba gran

1 pastanaga

Per a la fideuà:

1/4 kg de fideus 

100 g de mongeta verda

100 g d'espinacs

100 g de carbassó

100 g d'espàrrecs

100 g de pèsols

mig pebrot vermell

50 g de pebrots de Padrón

5 grans d'all

un grapat de germinats de soja

Es prepara un brou amb el porro, la  ceba i la pastanaga tallat tot a trossos grans que es fan bullir en una olla amb aigua durant 20 minuts.

Es bullen els espinacs al vapor, s'escorren bé i es reserven. S'escalden els pèsols, les mongetes verdes tallades petites, el carbassó a tires i els espàrrecs a trossets. Es passen per aigua freda i es guarden.

En una paella es rossegen una mica els fideus amb oli. Es treuen i es reserven. En el mateix oli s'hi sofregeix el pebrot vermell tallat a quadradets, els alls laminats i els pebrots de Padrón. Quan això ja està una mica fet, s'hi incorpora la resta de verdures que hem reservat i s'hi dóna uns quants tombs. És el moment de tornar-hi a posar els fideus, es cobreix amb el brou vegetal, s'hi posen els brots de soja, es sala, s'empebras i es tapa. Es cou tot plegat al forn fort uns 15 minuts.