PIZZA DE CARBASSÓ

De tant en tant, ve a passar el cap de setmana en Pablo, un amic músic d'en Dani que ha voltat mig món. Ha viscut als Estats Units, al Brasil, a Holanda, és basc i ara treballa a Madrid... En fi, que sempre que ve és una festa, de menjar i de beure especialment! Hi ha determinades ampolles de vi i de cava que anem guardant per quan vingui en Pablo i és clar, quan marxa, en Guillem, el meu fill gran, que és qui s'ocupa del reciclatge s'adona del volum de feina que se li ha acumulat en el cubell del vidre...

Aquesta pizza de verdures la vam fer per a estrenar el llibre que ens va regalar en Pablo en aquesta ocasió: ens va encantar!

Ingredients

Per a la massa de pizza:

1 cullerada d'oli

240 ml d'aigua

1 cullerada de sal

480 g de farina

1/2 sobre de llevat sec de pa

Per al farciment:

salsa de tomàquet

ceba cuita

carbassó

formatge ratllat

tomàquets secs deshidratats

panses

olives verdes

tomàquets cirera

orenga

sal i oli

Es posen els ingredients per ordre a la panificadora i es connecta el programa 11 (1,30h). S'aplana la massa amb un corró i es posa en el motllo que desitgem.

Per al farciment, es prepara una salsa de tomàquet i es cou ceba tallada a làmines en una paella amb oli a foc lent fins que quedi confitada. Es talla el carbassó a rodelles fines. Els tomàquets secs es deixen en remull durant unes quantes hores.

Es prepara la base de la pizza amb la salsa de tomàquet i la ceba cuita. Al voltant s'hi col·loquen els tomàquets secs partits per la meitat i les rodelles de carbassó amb un pols de sal al damunt. S'acaba de decorar la pizza amb el formatge ratllat, les panses, les olives i els tomàquets cirera. Finalment, s'empolsa amb orenga.

Es cou al forn a 200º durant uns 20 minuts.

Aquesta recepta l'he trobada a Especias y plantas aromáticas de J.L. Berdonces

GALTES DE PORC AL FORN AMB ORENGA

Haig de dir que la carn m'agrada però que no m'entusiasma. Amb això vull dir que així com hi ha gent que és feliç del tot amb un entrecot ben gros al davant,  o que deixa les costelles de xai ben peladetes,  o que fins i tot trenca els ossets de les cuixes de pollastre per escurar-los bé, a mi  aquestes accions no me les veuran fer mai. Per això sempre m'ha costat menjar galtes de porc i deixar l'os net. En canvi, si ja són desossades, fetes al forn i amb força herbes al damunt, m'hi apunto ràpid!

Ingredients:

4 galtes de porc desossades

1 ceba gran

2 tomàquets mitjans

4 grans d'all

un raig de conyac

un grapat de fulles fresques d'orenga

sal, pebre i oli

Se salen i empebren les galtes i es posen en una safata de forn amb un bon raig d'oli. S'hi distribueix la ceba tallada grossa, els tomàquets a trossos i els grans d'all pelats. Es cou al forn una horeta aproximadament. A mitja cocció s'hi aboca el conyac i quan falten uns minuts perquè s'acabin de fer, s'hi posen les fulles d'orenga fresca tallades a bocins.

ARRÒS AL FORN AMB SARDINES

Ara que ja som en plena primavera és un bon moment per menjar aquest arròs amb sardines. La primera vegada que el vaig provar el va fer la meva sogra, amb sardines de Blanes. Em va entusiasmar! Tot i que a casa el fem seguint les seves indicacions al peu de la lletra mai no ens queda igual que a ella. Deu ser cosa dels gens: en alguna cosa ens hem de diferenciar els que som de rostoll amb els nascuts en plena Costa Brava. Per si de cas, quan s'ha de cuinar aquest arròs a casa, ja se n'ocupa en Dani, que per alguna cosa és oriünd de Sa Palomera!

Ingredients:

300 g d'arròs

12 sardines

2 patates (opcionals)

4 grans d'all

mig pebrot verd

mig pebrot vermell

3 tomàquets madurs

oli, sal i pebre

aigua

A la paella on hi farem l'arròs, s'hi fregeixen les sardines netes amb força oli i es reserven. En el mateix oli, es dóna un tomb a les patates tallades a rodelles i també es treuen. Tot seguit,  s'hi rossegen els pebrots tallats petits i els grans d'all a làmines. Quan això ja està una mica fet, s'hi posen els tomàquets ratllats i es deixa que es beguin l'aigua. En aquest moment s'aboca l'arròs a la paella, s'hi dóna unes quantes voltes i s'hi posa l'aigua, el doble de volum de l'arròs. S'hi distribueixen les patates i les sardines i es posa la paella tapada al forn fort uns 20 minuts.

L'arròs amb sardines normalment el fem sense la patata però després de veure la recepta d'un arròs de dejuni d'un blog que ens encanta Rossejat, vam decidir afegir-la. Ens va agradar molt!

QUEFIR AMB PERES I MÓRES

Aquest és un postre d'aquells que m'agrada prendre quan comença a fer calor, que ja es comença a fer notar per fi! Porta quefir, aquest làctic fermentat que conté una pila impressionant de propietats per  a la salut i que prové dels països caucàsics.  M'encanta l'acidesa del quefir combinada amb els sabors potents de la canyella i la vainilla i m'agrada més encara combinar el seu sabor amb fruites tan diferents en aquest cas com són les móres i les peres. En fi, haver descobert el quefir és ben bé una benedicció, traducció literal de la paraula en turc!

Ingredients:

4 peres petites

uns branqueta de canyella

un trosset de vainilla

3 cullerades de sucre blanc

3 cullerades de sucre negre

400 ml de quefir de llet

100 g de móres

Es pelen les peres, es trossegen i es posen a coure en un cassó amb els dos sucres, la vainilla, la canyella i un dit d'aigua durant 15 minuts aproximadament. S'escorren bé, s'aixafen amb una forquilla i es reserven.

Es parteixen les móres per la meitat i es barregen amb el quefir. En un got es van fent capes de quefir i de peres. Es decora amb unes quantes móres que es posen al damunt i s'empolsa amb una mica de canyella. Es posa a la nevera i en el moment de servir es rega amb una cullerada generosa del suc de cocció de les peres.

Aquesta recepta és el meu gra de sorra al HEMC#44 d'aquest mes de maig, que ja s'acosta la platja!

SCONES AMB XOCOLATA

Feia temps que volia provar de fer scones. Em tenien el cor robat des que els vaig tastar per primera vegada en un bed &breakfast irlandès. Allà ens els van servir amb melmelada de gerds, boníssims, però aquests que vaig trobar en un dels meus blogs preferits Al calor de un bizcocho són insuperables des del meu punt de vista, o més ben dit, des del meu punt de boca. 

Ingredients:

280 g de farina

50 g de sucre

1 culleradeta de llevat químic

113 g de mantega freda

1 culleradeta de vainillia

120 ml de nata líquida 

90 g de perles de xocolata

En un bol, es posa la farina, el sucre, la vainilla i el llevat en forma de volcà. Al centre s'hi col·loca la mantega tallada a bocins i es barreja tot amb les mans, que quedi ben engrunat. A continuació, s'hi incorporen les perles de xocolata. Tot seguit, s'hi aboca la nata i simplement s'ajunta a la massa, sense treballar-la. S'estira amb un corró i es formen discs d'uns 5 cm de diàmetre que es van disposant en una safata de forn folrada amb paper sulfuritzat. S'enfornen uns 10 minuts a 200º.

PA DE LLAVORS

El primer contacte que vaig tenir amb les llavors va ser durant la infantesa quan em van fer encarregada de donar menjar a en Cuqui, el canari. Més tard, recordo la meva sorpresa en veure que els panets d'hamburguesa del primer fast-food on vaig posar els peus portava aquelles granes al damunt.  Confesso que en aquella època mantenia una distància prudent amb les llavors.  Ara, però, això ha canviat de manera radical. Poso menjar de canari a tot arreu: al iogurt, a l'amanida, a les sopes i al pa. Per això quan vaig veure aquest pa lavash al blog Gent jove pa tou, vaig embogir. Vaig amanyagar la panificadora i li vaig donar instruccions. Em va fer cas,  fidel com sempre!

Ingredients:

190 g de farina
5 g de sal
mig sobre de llevat sec
1 cullerada de mel
20 ml d'oli
100 ml d'aigua
llavors de sèsam, de rosella, de carbassa, flocs de civada, etc.
flor de sal
pebre

Es connecta la panificadora i s'engega el programa 11. Es posen els ingredients a la cubeta i es deixa que vagi fent durant una hora i mitja. Un cop està, s'estira la massa amb un corró, que quedi ben fina: com més prima, més cruixent quedarà el pa. Es col·loca la massa sobre una safata rectangular de forn, folrada amb paper sulfuritzat. Es pinta amb una mica d'aigua i s'hi enganxen les llavors fent fileres. Es deixa que llevi durant 10 minuts. Abans de posar el pa al forn,  se li fan talls  al biaix i s'empolsa amb pebre i flor de sal. Es cou a 180º durant 10 minuts més i ja està a punt, cruixent i saborós!

XAMPINYONS FARCITS

Sempre que vaig al mercat i veig xampinyons, em paro de cop.  Si a més són d'aquell color blanc rabiós i grossos de mida, ja preparo una bossa per agafar-ne uns quants. No me'n puc estar: mentre els vaig triant, els visualitzo farcits de bacon i m'afanyo a anar cap a casa a preparar-los. Ho confesso: tinc un feeling especial amb els xampinyons!

Ingredients:

una dotzena de xampinyons de mida gran

1 ceba petita

1 gra d'all

4 llesquetes de bacon

oli i sal

pa torrat (opcional)

formatge ratllat (opcional)

Es pelen els xampinyons, es passen per sota l'aixeta i se'ls treu el tronc, que es reserva. A part, es passen per la picadora la ceba, l'all, els troncs i el bacon. En una paella amb oli es fa un sofregit amb els ingredients que hem passat per la picadora. Es rectifica de sal i es guarda.

Es col·loquen els barrets dels xampinyons en una safata de forn untada amb un bon raig d'oli. Es couen a 200º uns 10 minuts. Passat aquest temps, es farceixen amb el sofregit i es posen al gratinador uns 5 minuts més.

A vegades, hi afegeixo un polsim de pa torrat per sobre o una mica de formatge ratllat. També queda bo!

GALETES BRETONES

No hi ha res en el món que es pugui comparar amb els ulls d'un infant quan aprèn una cançó, sobretot si la lletra explica una història com la d'Anna de Bretanya, la duquessa dels  bretons que calça esclops com els seus vassalls i que es convertirà en la reina de França gràcies a la màgia:

Si n'hi havia una duquessa que portava esclops

i als vassalls visita feia amb esclops, din, don, dondeta.

Amb tres capitans es troba tot portant esclops

que li donen com a ofrena un petit ram de berbena.

Si floreix sereu la reina tot portant esclops.

Sota un raig de lluna plena ja és florida la berbena.

Els bretons ploren de pena tot portant esclops,

han perdut la gran duquessa amb esclops, din, don, dondeta.

I per tal que als nens bretons els marxi la pena d'haver perdut l'Anna de Bretanya, va molt bé oferir-los unes quantes galetes de mantega. De seguida tornen a somriure!

Ingredients:

250 g de farina

100 g de sucre blanc

50 g de sucre negre

mig sobre de llevat Royal

60 g de mantega salada

1 ou

2 cullerades de llet

50 g de xocolata de cobertura

En un bol, es forma un volcà amb la farina, els sucres i el llevat. Al mig s'hi posa la mantega tallada a bocins, l'ou sencer i la llet. Amb una forquilla es van aixafant i barrejant aquests ingredients humits i s'hi van incorporant els secs amb les mans fins que queda una massa compacta. Es deixa reposar una estona a la nevera. Tot seguit, s'estira la massa amb un corró i se'n fan discs d'uns 5 cm de diàmetre que es van col·locant en una safata folrada amb paper de forn. Es pinten amb ou i es couen uns 15 minuts a 200º. Quan s'han refredat es decoren amb xocolata desfeta.

DORADA AL FORN AMB FARIGOLA

Anar a comprar peix és tota una experiència, gairebé una festa, sobretot si es pot anar a algun poble costaner. I ho dic perquè mai no saps què portaran els quillats, què ens haurà regalat avui el mar, no es poden fer plans, cal improvisar. Aquesta setmana vam poder comprar el peix a Blanes. A fora la peixateria, les dones (i cada vegada més els homes) ens esperem mentre  van passant per davant dels nostres ulls vigilants les caixes que arriben del moll. És el peix de tarda, acabat de pescar. Mentre anem entrant,  el cervell va a cent per hora: què agafem, com ho cuinem, en congelo?

Aquestes dorades van anar directament al cabàs. Un cop a casa, la revista Milfulls, que distribueixen els mercats municipals de Girona, em va oferir una recepta de luxe proposada pel restaurant La Llar de Roses: escórpora al forn amb farigola i vi blanc. Canvi d'escórpora per dorada, farigola fresca dels camps i dinar de diumenge entre setmana!

Ingredients:

1 dorada d'un quilo o mig (o dues de tres quarts)

6 patates mitjanes

1 ceba grossa

un raig de vi "turbio"

mitja cabeça d'alls

farigola fresca

sal, pebre i oli 

Es pela la ceba i es talla a tires fines. Es posa en una cassola amb un bon raig d'oli a foc suau i es cou tapada perquè es vagi fent amb l'aigua que treu. Es reserva.

Mentre, es pelen les patates, es tallen a rodelles de mig centímetre i es confiten en la mateixa cassola on hi havia la ceba durant 10-15 minuts junt amb els alls aixafats.

En una plata de forn s'hi col·loquen les patates confitades, la ceba i la dorada, neta i salpebrada. Això es cou a 180º durant mitja horeta. Tot seguit, s'hi tira el vi i les fulles de farigola fresca i es deixa 5 minuts més.

OFEGAT DE FAVES AMB FRUITS DE MAR

No sé per quina raó però mentre cuinava aquest plat em venia el record d'aquell joc d'infants que començava quan algú de la colla preguntava: "Juguem a mar, terra?" I de seguida apareixia una línia feta amb un tros de guix a la vorera. Au vinga, tothom a saltar! Aquí és mar, allà és terra! Rialles, les galtes vermelles, xisclets de criatura, vida al carrer, sense cotxes. No hi havia ni la wi ni la play ni l'ordinador: de fet no hi havia gairebé res de res. 

Vés per on el meu cervell ha fet una estranya associació d'idees entre el joc i la recepta de les faves,  dignes representants de la terra, i els musclos i les gambes, que són el mar. És ben bé que a vegades tenim pensaments d'allò més surrealistes...

Ingredients:

1/4 kg de faves tendres pelades
100 g de gambes pelades
1/4 kg de musclos
1/4 kg de calamarsets
1 pastanaga
oli, sal i pebre

Es posa una olla al foc amb aigua i sal. Quan arrenca el bull, s'hi tiren les faves i es couen entre 15 i 20 minuts. Quan estan, es deixen en la mateixa aigua, així no s'arrugaran. Després s'escorren. A part, es couen els musclos al vapor, se'ls treuen les cloves i es reserven.

En una paella amb oli i a foc viu, s'hi fregeixen els calamarsets, les gambes i els musclos. Quan està tot això ben barrejat, s'hi afegeixen les faves i es deixa tot plegat uns minuts més. Es rectifica de sal i pebre. A l'hora de servir s'hi posa la pastanaga tallada a rodelles.

AMANIDA AMB MANGO I PERNIL D'ÀNEC

Fades de la primavera: digueu-li al sol que surti, sisplau, i que s'hi quedi uns quants dies, si més no! Expliqueu-li que volem veure com brillen els prats, que trobem a faltar la caloreta dels migdies, que els armaris ja estan tips de la roba d'hivern, que volem sortir a gaudir de la primavera els caps de setmana, i sobretot, que tenim un desig enorme de menjar amanides fresquetes!

Ingredients:

unes quantes fulles d'escarola

unes quantes fulles de ruca

1 mango

150 g de pernil d'ànec

4 cullerades d'oli

1 cullerada de vinagre

sal

1 culleradeta de mel

Es prepara una vinagreta amb l'oli, el vinagre i la sal. S'hi afegeix una culleradeta de mel. Es fa un llit amb les fulles de l'escarola i la ruca. S'hi barreja el mango tallat a quadradets petitons. Al damunt s'hi posen les llesquetes de pernil d'ànec. S'amaneix tot amb la vinagreta de mel.

CROQUETES DE CARN DE BOTIFARRA

A casa les croquetes són sempre benvingudes, de fet volen... sense tenir ales. Siguin de formatge, de bacallà, de tonyina, de pollastre, és igual: la rapidesa amb què desapareixen del plat sempre és la mateixa. Les d'aquesta recepta són de carn de botifarra fresca, una combinació de la potència del sabor de la carn amb l'amorositat de la beixamel.

Ingredients:

2 botifarres fresques

1 ceba grossa

2 cullerades de farina

1/4 l de llet

1 ou 

pa ratllat

Es couen les botifarres a la brasa o al forn, tot i que també ens poden anar bé les que hagin sobrat d'algun rostit. Es passen per la picadora. La ceba també es pica petita i es sofregeix en una paella amb oli. Quan comença a daurar-se s'hi posen les cullerades de farina i es deixen rossejar una mica. Tot seguit s'hi aboca la llet i es va remenant bé amb el batedor de mà. Quan comença a espesseir-se s'hi posa la carn. Es va donant voltes a la pasta amb una cullera de fusta fins que es desenganxa de la paella. Es deixa a la nevera per tal que es refredi una estona.

Es formen les croquetes que es passen per ou batut i pa ratllat. Finalment, es fregeixen amb oli. A mi em va bé congelar-les unes hores abans de fregir-les ja que així em queden més cruixents.

VERDURES AMB SALSA D'ANXOVES

Quan tenim desig de menjar verdura crua, a casa fem aquesta recepta. El gust saladet de la salsa d'anxoves amb l'austeritat de les verdures ens agrada d'allò més. La vam començar a provar quan ens vam "enganxar" al catarisme i vam adquirir el llibre de cuina de Jaume Fàbrega La cuina del país dels càtars. De fet, des que vaig llegir Cercamón de Lluís Racionero a l'època d'estudiant, la història dels càtars em va semblar tan tràgica que no l'he pogut oblidar mai més. Així, quan mengem aquest plat, sempre ens ve el record de les excursions que vam fer per Occitània: Montsegur, Queribus, Beziers, Carcassone... És la nostra manera d'homenatjar la fi d'un col·lectiu que fou exterminat simplement pel fet de pensar diferent.

Ingredients:

6 anxoves (o 150 g)

5 grans d'all

200 ml d'oli d'oliva

verdures: enciam, canonges, pastanaga, tomàquet, pebrot verd, pebrot vermell, alvocat, cogombre.

Es netegen i es dessalen els filets d'anxova que es tallen a trossets petits. Es pelen els grans d'all i se'n fan làmines ben fines. Es posen aquests ingredients en una cassoleta de terrisa amb oli a foc molt suau i es deixa que bulli durant mitja hora, fins que les anxoves quedin desfetes.

Es netegen les verdures i es preparen al gust de cadascú: a tires, a bastonets, a rodelles, etc. Es disposen en un plat i es cobreixen amb la salsa d'anxoves.
La salsa d'anxoves es pot emulsionar amb la batedora o servir tal com surt de la cassoleta de terrissa.

COSTELLA DE PORC AMB CERVESA

Una carn senzilla transformada en un plat de festa! Fent aquesta recepta em vaig sentir com la fada madrina de la Ventafocs: vaig convertir la costella de porc en una carn digna d'un àpat principesc.  L'acompanyament va anar a càrrec de verdures arrebossades, en aquest cas d'albergínies i carxofes. En veure el plat, la madrastra, amb filles incloses, van sortir cames ajudeu-me de la meva cuina! Massa bo per a les seves ànimes perverses!

Ingredients:

4 costelles grosses de porc

2 cebes mitjanes

1 gra d'all

farina

pa ratllat

1 tassa d'aigua o de brou

1 tassa de cervesa

1 fulla de llorer

llard, sal i pebre

comí

pela de llimona

Es posa el gra d'all sense pelar en una cassola amb llard. S'hi couen a foc viu les costelles durant 5 minuts, que quedin daurades per fora, i es retiren. S'incorpora una cullerada de farina a la cassola, que es desfaci bé i, tot seguit, les cebes picades finament. Mentre, es passen les costelles per pa ratllat i quan la ceba ja està rosseta, es col·loquen al damunt.  S'hi aboca l'aigua i la cervesa i s'hi afegeix el llorer, la sal i el pebre al gust. Es cou tapat durant 20 minuts a foc baix. Just abans de servir el plat i amb el foc apagat, s'empolsa amb una mica de comí i una pela de llimona.

Aquesta recepta la vaig trobar en un dels meus llibres de cuina més estimats: El llibre de les cuines del món. Es veu que la fan a Eslovàquia. A partir d'ara, però, també la farem a Girona, vés per on!

PASTISSETS DE FORMATGE PRIMAVERALS

A Girona ja estem a punt per les flors, si el temps ens ho permet, és clar, perquè tal com s'està portant... Del 8 al 16 de maig deixarà de ser la ciutat gris i humida de l'hivern per convertir-se en un jardí immens amb tots els colors de les flors, com a mi m'agrada.
Si voleu visitar-la, podeu trobar tota la informació a http://www.gironatempsdeflors.net/cat/index.php.
De moment, a casa hem començat per fer florir la cuina. Vaig veure unes galetes de formatge blau a http://delicies.blogspot.com/ que han servit d'inspiració per a aquests pastissets amb formes primaverals. No cal dir que la Blanca ha gaudit d'allò més amb l'assortiment de papallones, tulipes, conillets, vaquetes... Devia pensar que el prat dels Teletubbies s'havia fet realitat! Ara que hi penso, sí que quan van sortir del forn em va fer... una abraçada!

Ingredients:

150 g de farina

50 g de formatge per untar

100 g de formatge Gorgonzola o similar

50 g de Maizena

50 g de mantega

2 ous petits

mig sobre de Royal

pebre de tres colors

flor de sal

Es passen per la batedora els dos formatges, els ous i la mantega una mica desfeta. S'hi incorporen les farines, el Royal i s'amassa una mica. Es deixa un parell d'hores a la nevera. Després s'estira la pasta amb un corró i es van tallant les diferents figures que es col·loquen en una safata de forn folrat amb paper sulfuritzat. Es pinten els pastissets amb rovell d'ou barrejat amb un raig d'aigua i s'empolsen amb el pebre i la flor de sal. Es couen al forn durant 10 minuts aproximadament a 190º.

GALETES DE XOCOLATA

Se m'ha girat feina, més encara... A casa m'han dit que no pensen menjar més galetes comprades, que cada dia, tan bon punt posi els peus a la cuina, comenci a preparar una safata ben plena d'aquestes galetes de xocolata, que no n'han menjat mai com aquestes, que són insuperables, que, que, que... Com diria aquell jugador de futbol: "no hase falta desir nada más"!

Tots aquests elogis els dec a la recepta del blog Al calor de un bizcocho, que és on hi vaig descobrir la recepta que tanta felicitat ha provocat a casa meva.

Ingredients:

170 g de xocolata de cobertura

2 clares d'ou

50 g de sucre

mitja culleradeta de vainilla en pols

1 cullerada de farina d'ametlla

Es desfà la xocolata al microones o al bany maria. Mentre, es munten les clares a punt de neu i, quan estan mig muntades, s'hi posa el sucre i la vainilla i s'acaben de pujar. Amb molt de compte, s'hi incorpora la xocolata ja desfeta i la farina d'ametlla. Es folra una plata de forn amb paper sulfuritzat i es formen boletes de pasta amb l'ajuda d'una cullera. Cal col·locar-les una mica separades perquè en coure's, no s'enganxin les unes amb les altres. Finalment, es couen al forn durant 10 minuts a 190º. Les treurem tan bon punt la base estigui una mica cuita; si no, es podrien cremar fàcilment.